Un estudi de la Harvard Business School, portat a terme per Nelson P. Repenning i Rebeca M. Henderson, va revelar el 2010 que el curtterminisme, superat en un determinat punt, porta al desastre. És per això que les empreses d’èxit tenen una àrea de planificació estratègica del negoci que s’encarrega de prendre decisions amb conseqüències a llarg termini; la planificació estratègica, al final, defineix l’empresa, la missió, els valors i la visió d’aquesta. Ara bé, si és tan negatiu, per què el curtterminisme ens resulta tan atractiu? És possible, realment, viure a curt termini? Quin futur té un món que no és capaç de pensar-se més enllà d’una dècada?
Això és el que es pregunta el número 199 de la revista Valors, corresponent el gener de 2022, el primer de l’any. Obre el monogràfic una entrevista del periodista Esteve Vallmajor a Xavier Marcet, president de la consultora Lead to Change i autor del llibre Crecer haciendo crecer (Plataforma Editorial). “El curtterminisme busca no afrontar mai els dilemes”, afirma Marcet.
La resta de reflexions, en format d’article i des de diferents branques d’estudi, estan a càrrec d’Oriol Bartomeus, doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona; Elsa Santamaría, doctora en Sociologia per la Universitat del País Basc i professora de la UOC; Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill; i Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau.
Fora del monogràfic, l’auge del negacionisme que es viu en el marc de l’aparició del Coronavirus és el motiu de la conversa que mantenen el periodista i analista Josep Martí Blanch i Alexandre López-Borrull, professor agregat dels estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i expert en desinformació.
Obra la revista l’entrevista de la periodista Laura Cera al filòsof Eudald Espluga, autor de l’assaig No seas tú mismo. Apuntes sobre una generación fatigada (Paidós). “La reivindicació popular en defensa de la salut mental corre el risc de quedar atrapada en les lògiques mercantilitzadores del neoliberalisme”, sosté Espluga.
Finalment, a la secció Gent amb valors coneixem la cooperativa Les Mercedes, que pretenen transformar el servei de missatgeria de Barcelona.
