El robot més destacat del 2018 va ser Pepper, el primer de la sèrie “humanoide social” que pot reconèixer cares i emocions humanes bàsiques. Un amic perfecte per un fill. Un cuidador ideal per a una persona gran. Fins i tot, una possible parella per algú que es pugui sentir sol o sola.
No ens hauria de preocupar que valors que fins ara s’establien entre humans, com l’amistat, la companyonia, l’amabilitat, la cordialitat… també s’intentin construir entre robots i humans? Si creem robots que puguin fer i sentir el mateix que els humans, amb què ens diferenciarem? S’han de marcar uns límits ètics a la Intel·ligència Artificial?
Aquestes són algunes de les reflexions que es planteja la revista Valors en el seu monogràfic del mes de setembre, quan la publicació arriba al número 173. El plantejament del dossier neix a partir de la constatació que, tot i que la paraula ‘roboètica’ va ser pronunciada per primera vegada l’any 2002 pel científic de l’escola de Robòtica de Gènova Gianmarco Veruggio, les dues disciplines –la robòtica i l’ètica- només s’han relacionat seriosament fins fa escassos anys quan la primera ha superat l’àmbit industrial i el militar i ha entrat en sectors més quotidians –però precisament per això encara més delicats- com l’assistencial o el familiar.
Per a dur a terme aquesta reflexió, s’entrevista Carme Torras, doctora en Informàtica i professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la qual compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. “Els robots mai no desenvoluparan valors humans”, assegura Torras en una entrevista que li fa Maria Coll i on es mostra convençuda que precisament el desenvolupament del món dels robots humanoides permetrà posar en valor les relacions entre humans.
També s’entrevista José Ignacio Latorre, expert en física quàntica i autor del llibre Ética para máquinas (Ed. Ariel), el qual afirma convençudament que “una màquina ha de poder prendre decisions”; i Lasse Rouhiainen, escriptor, expert en Intel·ligència Artificial i màrqueting digital, que acaba de publicar Inteligencia artificial. 101 cosas que debes saber hoy sobre nuestro futuro (Ed. Alienta), que reclama: “Necessitem ser menys robots i més humans”. Finalment, Joan Torrent-Sellens, catedràtic d’Economia Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, escriu L’esperit de la Intel·ligència Artificial.
Finalment, fora del monogràfic, els lectors del número 173 de Valors trobaran una entrevista a Sergio Godoy, fundador de Ciudad Esperanza, una entitat de Cobán (Guatemala), que treballa per millorar les condicions de vida d’una comunitat que malviu en una muntanya de residus. “Hem de trencar el mur de la indiferència que hem construït per no veure ni sentir el clam dels pobres. Ens hem de deixar ferir pel dolor dels altres”, afirma en una entrevista de Laura Cera.
D’altra banda, a l’espai La conversa, Joan Salicrú modera un diàleg entre Xavier Serra, professor d’un institut de Secundària a Salt, i Belén Tascón, presidenta de l’Associació de Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC), en relació a l’autoritat en el món de l’escola. “Avui dia un grup de WhatsApp de pares pot destrossar l’honor d’un mestre en pocs minuts”, denuncia Serra. “Si hi ha pares que no respecten l’autoritat del mestre és pel model social on vivim, on tot és un bé de mercat”, li respon Tascón. – REDACCIÓ
Si voleu llegir l’entrevista sencera dins el monogràfic d’aquest mes, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament a l’iQuiosc.cat.
