A les societats democràtiques veiem cada dia canvis i avenços de la situació de les dones en relació a la situació dels homes. Els avenços consisteixen en neutralitzar el sistema que sostenia les societats patriarcals que situaven les dones com a dependents del homes i com a simples objectes del seu desig. Ara bé, aquest sistema es resisteix a una transformació. Costa de canviar i trobar un sistema nou. De fet, després de molts anys d’igualtat jurídica, a Catalunya hem hagut de dotar-nos d’una llei per portar la igualtat teòrica a la igualtat real: la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, que té per a objectiu eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista.
Si ens fixem en la representació que els mitjans de comunicació fan avui dia de les dones veiem que encara ara no s’ha aconseguit transcendir ni superar aquests paràmetres, i les dones som representades dia sí i dia també amb els estereotips d’éssers centrats en la seducció. La mirada dels altres és la vara de mesurar i l’escala que s’utilitza és la de ser sexualment desitjable.
Recentment hem parlat molt de la hipersexualització femenina perquè ens hem posat les mans al cap quan hem vist les imatges que les adolescents pengen a les xarxes socials d’elles mateixes o hem vist nenes-model erotitzades, ja sigui a les revistes o a una rua de Carnestoltes. I ens hem de fixar en els referents humans i culturals d’aquestes nenes. I els homes i les dones que elles veuen al cinema, les sèries, la publicitat, els vídeos musicals, les lletres de les cançons, etc.
Cal avançar com a societat i aprofundir en l’anàlisi crítica i la presa de consciència de com ens afecta la hipersexualizació. I estar alerta per no assumir ni transmetre a les nostres filles i fills un sistema de relacions de gènere on les dones son tractades com a objectes per a la mirada i valoració per part de l’altre. Aquesta mirada és la base de problemes d’autoestima i pot ser substrat de la violència masclista. Aquests imaginaris d’hipersexualització fomenten un sistema desigual de relacions entre els dos sexes.
L’antídot a la hipersexualització és reconèixer i valorar les aportacions que les dones han fet i fan a la societat. Aquest pas és imprescindible per transformar les estructures, models i el llegat patriarcal i androcèntric que encara tenim massa ben establert i arrelat a la nostra societat. És important disminuir el seu predomini en l’imaginari social i avançar de manera ferma en una societat on les diferències no esdevinguin desigualtats.
La hipersexualització de les dones i les nenes és un problema de la societat de consum que ens preocupa molt perquè pot tenir conseqüències especialment sobre la visió que tenen les dones i nenes de sí mateixes i la dels homes i nens sobre elles, i això afecta a la igualtat efectiva de dones i homes. Les nenes i els nens aprenen ben aviat a través de la televisió, vídeojocs o joguines que elles han de seduir, i això suposa supeditar-se al desig de l’altre. És una forma de submissió i un pas enrere important en la lluita per aconseguir la igualtat efectiva de dones i homes.
No podem permetre que es normalitzin i banalitzin aquestes conductes. Als infants els hem de protegir i educar amb valors que superin visions esbiaixades de l’home i la dona que interfereixin negativament en la seva possibilitat de desenvolupament i realització amb plenitud de llibertat i de drets.
Tota la societat hem de fer aquest pas de reflexió i actuar en conseqüència. Tothom, i en aquest cas, sobretot pares i mares, hem ser ferms per no fomentar i eradicar aquesta transmissió de rols i estereotips sexistes. Els estereotips que objectualitzen i hipersexualitzen les dones arriben als infants i aquests elaboren la seva idea sobre el món i les relacions humanes amb aquests imaginaris que reben de manera passiva. I aquest món que elaboren nenes i nens és una visió distorsionada de qui son les dones i quin és el seu lloc al món.
A ser nen/nena, noi/noia, home/dona se n’aprèn. Hem de desmuntar les pautes i les creences de la cultura i la societat patriarcal. Cal superar aquesta visió objectual sobre les dones tan extensa i normalitzada. És un pas clau per arribar a la igualtat efectiva de dones i homes. Sense aquest canvi de valors i mentalitat no arribarem mai a la societat que volem on homes i dones puguem gaudir dels mateixos drets i oportunitats.
Núria Balada és presidenta de l’Institut Català de les Dones
