En aquests recents anys s’ha accelerat un creixent malestar en els ciutadans europeus. El resultat del referèndum britànic amb l’èxit del Brexit ho mostra clarament.
Què està passant? En bona part el malestar és degut a les polítiques neoliberals aplicades pels dirigents europeus, que han portat atur, precarietat, i pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars, mentre l’elit econòmica s’enriquia, la corrupció i els paradisos fiscals es consentien, i problemes com el de la immigració es gestionen de forma maldestra.
Per la UE el Brexit ha de servir de revulsiu. En la desesperació del moment de la crisi econòmica del 2008, es van prometre grans reformes per fer una economia més social, però res significatiu ha canviat. Tot segueix igual com abans. Si ara no s’aprofita aquesta oportunitat per fer reformes radicals que impregnin de sensibilitat social al Projecte Europeu, s’anirà avançant cap a la desintegració.
La situació és molt seriosa. No és cap joc. I el gir de 180 graus que ha de fer la societat europea no és gens fàcil. La qüestió no és com queden les relacions entre Gran Bretanya i la UE; es tracta d’evitar la desintegració de la UE i el desastre que suposaria pels ciutadans.
S’han de donar dos passos fonamentals. El primer, que les elits econòmiques posin fre al seu afany de riquesa i de poder i acceptin distribuir millor la riquesa, el segon és que els ciutadans acceptin la realitat: Europa ja no és el centre del món, i ha iniciat el seu declivi; la globalització i les noves tecnologies són una realitat que ho transformen tot; i Europa, possiblement, no podrà mantenir el seu nivell de vida.
Acceptar la realitat és dur, però si no s’accepta, el resultat és molt pitjor. La UE no podrà progressar, mantenir l’estat de benestar i recuperar la cohesió, si no es fa un titànic esforç de reduir les desigualtats socials i recuperar la il·lusió per un projecte comú, el que exigirà, a tots, reformes i sacrificis. No hi ha altra sortida. Ser nostàlgic dels bells temps només porta a la depressió.
La creació de la Unió Europea va ser un clam a favor del progrés, la democràcia, la igualtat i la pau, desprès de tantes guerres en el seu sòl. Cal recuperar l’esperit i els valors fundacionals. Aquests objectius i valors es concreten, entre d’altres, en disposar d’un mercat únic i les anomenades “quatre llibertats”, la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.
Per aconseguir l’Europa social de progrés que volem, ha de ser la democràcia la que governi a l’economia i s’han d’abandonar les politiques neoliberals. Cal recuperar la visió d’un projecte comú, que és compatible amb un procés a dues o més velocitats. Un Projecte en el que hi caben tan aquells que volen avançar ràpidament en la unió econòmica, política, social i fiscal, com els que volen anar a un ritme més pausat. Però no hi caben aquells que només aspiren a disposar d’un gran mercat o no estan disposats a cedir sobirania. Cada país ha de prendre la seva decisió.
A banda de la crisi econòmica i moral que pateix la UE, no són pocs els reptes que ha d’encarar. Recuperar el creixement econòmic, crear ocupació, impulsar l’educació, la innovació i les noves tecnologies per ser competitius, la immigració, posar límits a un creixement desbordat del deute públic, col•laborar més estretament amb Rússia i els països del Mediterrani, etc., a banda dels molts temes globals, com ara, l’escalfament del planeta.
Ara és hora de replantejar el present i el futur de la UE que volem. Cal una renovació a fons. Una renovació d’idees, de politiques i de persones. Algú creu, per exemple, que l’actual president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, gran impulsor de Luxemburg com a paradís fiscal, pot liderar les noves polítiques? Els temps corren molt accelerats. El Parlament Europeu no pot esperar a les eleccions previstes per l’any 2019 per redissenyar el futur. S’haurien de convocar noves eleccions en el termini d’un any.
El partits polítics també han de renovar programes i interlocutors. Han de fer propostes creïbles de com en un món global competitiu es pot crear riquesa, ocupació, garantir l’estat del benestar, corregir les desigualtats socials, i, al mateix temps, encarar la lluita contra la corrupció, el frau i els paradisos fiscals, tot evitant la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs.
En aquest imprescindible debat, els ciutadans i el món de la cultura, hi han de jugar un paper destacat per portar idees i llum en un món en un procés de canvi accelerat ple de turbulències. Ens cal una Europa forta, amb capacitat d’influir en las decisions globals que estan configurant un nou món que nosaltres volem sigui socialment més sensible a les necessitats dels seus ciutadans.
Francesc Raventós és ex-degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
