Sent la violència de gènere tan evident i quotidiana, l’increment percentual dels que la neguen és comparable amb el creixent nombre de persones que creuen que la Terra és plana, o que països com Finlàndia i Xile, en realitat, no existeixen.
En ambdós casos, certa immaduresa o infantilisme cognitiu és el brou de cultiu aprofitat per diversos tipus de fanàtics, manipuladors o influencers. La gran diferència és que mentre els terraplanistes solen ser inofensius, els joves que pretenen excusar la violència masclista com si fos una simple il·lusió òptica o un ‘invent ideològic’, molt probablement la posaran en joc a la seva vida privada o familiar, si no ho estan fent ja.
D’aquí la urgència de renovar esforços destinats a impedir que una barreja d’ignorància i polarització política acabi legitimant un ‘masclisme mil·lennista’, segons el qual les milers de víctimes de la violència de gènere eren en realitat maniquins o fotos trucades.
Aquesta és una de les notícies que Maria Rosa Buxarrais, catedràtica del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la UB, comenta aquest mes a la secció “Actualitat comentada” de revista Valors. Secció il·lustrada per Visual Omelette.
