La Fundació Clarós realitza consultes mèdiques i operacions cirúrgiques als països del Tercer Món. Ajuden a què molts nens puguin escoltar, parlar i somriure.
En quin moment i per què decideix començar aquesta iniciativa?
Fa molts anys uns metges de l’Índia van estar fent un stage amb nosaltres. Estic parlant de finals de la dècada dels noranta. Ells mateixos em van oferir si volia anar a casa seva a operar uns pacients com els que havien vist aquí. Vaig pensar, i per què no? Vam començar fent una visita anual a l’Índia, a Nova Delhi. A poc a poc, ho vam anar fent més sovint i s’hi van anar sumant altres països, com Romania, Camerun… I, des d’aleshores, ja portem cent setze missions.
Vosaltres us desplaceu cap als països on col·laboreu però també treballeu amb professionals d’allà. Com és aquesta sinergia d’experiències?
És obligatòria i necessària. Nosaltres anem allà, però prèviament hem de tenir una selecció de pacients. Per tant, nosaltres diem què és el que volem operar i ells ens seleccionen els casos. En cas de dubtes, ens envien fotografies o historials clínics i després seleccionem. Ells fan la preselecció i nosaltres la selecció definitiva.
Com ho viuen aquestes persones el fet de poder somriure?
Molts pacients tenen malformacions facials i, per cultura o vergonya, la família els tenen amagats a casa perquè els veïns no els vegin. Aquesta és la problemàtica que tenim. Un cop operats, la família està molt contenta i penso que realment és una molt bona notícia i una bona causa poder ajudar-los.
Què sent quan veu la reacció d’aquestes persones i famílies ?
És una satisfacció immensa. Saps que has fet un bé. Sóc dels que pensa que sempre és millor donar que rebre. Al final de cada missió tots els membres de l’equip som molt feliços perquè veiem a l’infant content i amb una oportunitat que d’una altra manera no tindria.
Què significa per a vostè un somriure?
Un somriure és l’expressió de la felicitat interna. Gran part del temps, estem angoixats, però per molt complicats que siguin els nostres problemes no hem de pensar que són els més importants. Segur que hi ha gent que ho està passant molt pitjor que nosaltres. Sempre cal tenir en compte que per més dificultats que tinguis has de somriure. Perquè un somriure pot fer feliç a més persones.
Just aquesta Setmana Santa heu realitzat la missió cent setze a Cap Verd. Quin objectiu tenia aquesta missió?
Exactament. Aprofitem sempre les vacances per no interferir amb la feina de la clínica que tenim aquí, a Barcelona. A Cap Verd hem intervingut quinze casos de llavis leporins, una vintena de casos de fissures palatines i altres casos amb malformacions facials. En aquesta missió també hem fet cirurgies de sordesa i pensem que les persones operades segurament podran recuperar l’oïda.
Com es finança aquest projecte que porta a terme la Fundació Clarós?
Amb ajudes econòmiques. Qualsevol ajuda és bona. En aquest sentit el meu missatge és clar: si tu no tens les eines, ajuda les persones que sí les tenen. La generositat sempre és necessària.
