“Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana”. D’aquesta manera el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el terme “sostenibilitat”; una paraula a primera vista de significat poc polèmic i que actualment es troba en altes quotes de popularitat. Es parla de sostenibilitat educativa, de sostenibilitat ambiental, de pobles sostenibles, de desenvolupament sostenible, d’economia sostenible, etc.
La moda de la sostenibilitat recorda, encara que de fet podríem dir que una ha substituït a l’altre, la moda de l’ecologia. Fa unes dècades tothom havia de ser ecològic. Encara que ara ens ho puguin semblar, no són tants vells conceptes com ecologia urbana, ecologia humana, ecologia industrial o ecologia lingüística. Ara, però, el terme ecologisme ens sembla sobradament gastat i, fins i tot, alguns ja arrufen el nas davant del mot sostenibilitat. Quan encara no hem assimilat el seu contingut ja ens carrega la paraula que el conté. Aquesta és la realitat.
I és que ni la crisi econòmica, que ens hauria d’haver fet tocar de peus a terra respecte les quotes de creixement que havíem assolit i la finitud dels recursos naturals, sembla que ens hagi fet reaccionar de forma majoritària. Malgrat la situació actual encara no som plenament conscients de la fragilitat de la natura, de l’impacte constant de la intervenció de l’home en ella i de les moltes possibilitat d’alternatives que hi ha per evitar la degradació del medi. I és que per aplicar-les cal esforç, constància, passar de la simplicitat a la complexitat, veure les coses amb una perspectiva més amplia i comunitària i, si convé, renunciar a certs beneficis. Una actitud que no és fàcil.
Potser ben aviat ja començarem a buscar una nova paraula per continuar parlant de sostenibilitat, però els relleus de paraules no ens allunyaran de problemes medioambientals que avui ja truquen a la porta (escalfament del planeta, desertificació, pluja àcida, contaminació atmosfèrica, escassetat de certs recursos energètics, extinció d’espècies animals, etc). Problemes que no es poden resoldre amb bona voluntat, encara que això no ens eximeix de les nostres responsabilitats quotidianes com a ciutadans, sinó a nivell global. I en aquest sentit cal apel·lar necessàriament a la consciència mundial.
