Sami Naïr va conèixer a la filosofa francesa Simone de Beauvoir. En un moment en què el feminisme reclama amb insistència la igualtat de la dona, el catedràtic de Ciències Polítiques ha decidit publicar Acompañando a Simone de Beauvoir. Mujeres, hombres, igualdad (Galaxia Gutenberg), una reflexió sobre l’obra i les batalles de l’autora d’El segon sexe.
Vostè va conèixer personalment Simone de Beauvoir a la redacció de la revista Les Temps Moderns, de la qual ella era n’era directora. Com la descriuria?
Era una personalitat excepcional per la seva intel·ligència i compromís, però personalment crec que també era excepcional per la seva manera de veure el món i per la seva capacitat de treball. Portava una disciplina de vida molt rigorosa, però al mateix temps gaudia menjant, bevent, rient… Era una dona feliç perquè, segons ella mateixa afirmava, havia tingut la sort immensa d’aconseguir tot el que volia en aquesta vida. I va posar aquesta felicitat al servei del seu compromís. Com a directora de la revista era dura, però també igualitària.
Vostè escriu: “Simone de Beauvoir és abans que res una filòsofa moral. És a dir, per a ella, el món dels valors significa alguna cosa”. Quina importància tenen els valors per a Beauvoir?
Va construir la seva vida a l’entorn dels seus valors, una cosa poc comuna en el nostre món. Des de ben jove va decidir ser una persona lliure. Per exemple, malgrat ser filla d’una família conservadora, aristòcrata i catòlica, a partir dels catorze anys es va negar a anar a missa. Considerava que anar a resar sense creure en Déu era símbol d’hipocresia. Als quinze anys va decidir ser escriptora i el 1929 va anunciar als seus pares que viuria un amor lliure amb la seva parella sense passar pel matrimoni. Va ser una dona que sempre va desafiar els valors dels seu temps, no perquè no cregués en res, sinó perquè en tenia uns altres: la llibertat, la igualtat, la solidaritat… i volia viure en base a aquests principis. Ella sabia que el seu compromís implicava una relació amb l’altre i aquesta s’havia de fundar en una ètica de vida comuna. En aquest sentit era una persona profundament moral.
La seva obra més coneguda, El segon sexe, va ser molt criticada. S’ha de considerar aquest llibre com un desafiament als vells valors?
Abans altres dones havien escrit sobre la feminitat, però per primera vegada una dona filòsofa i formada en les grans escoles franceses posava la seva intel·ligència al servei de la dona. Per exemple, Simone Weil, una de les seves col·legues, mai va tocar aquest tema. Va ser l’escultor Alberto Giacometti qui li va suggerir escriure un llibre sobre “ella com a dona”, però després Sartre li va assegurar que era més interessant un llibre sobre “la dona” i la seva condició al llarg de la història. Durant dos anys es va documentar sistemàticament sobre el tema a la Biblioteca Nacional. I, finalment, va publicar El segon sexe com un desafiament respecte la moral i la mirada que la societat d’aleshores tenia sobre la dona.
I en aquest llibre ella escriu: “No és neix dona, s’arriba a ser-ne”. Què ens vol dir Beauvoir, amb aquesta frase?
La dona no és un ésser natural, perquè no existeix una naturalesa “dona”. No hi ha diferència entre un home i una dona, només són sexes complementaris, biològicament necessaris, aparentment diferents, però en el fons iguals. No hi ha un gènere existencial i absolut “home” o “dona”; només existeix un únic gènere, però amb una aplicació –si fem servir termes informàtics– per a “home” i una aplicació per a “dona”, la qual té a veure amb la reproducció sexual. En el llibre analitza tots els mites i religions que parlen de la dona com a meitat de l’home i defensa una única naturalesa humana. Segons ella, la construcció de la dona com una realitat diferent a l’home és una construcció cultural, no natural. La dona és un producte cultural de la societat. De fet, avui, època del fenomen trans –homes que es transformen en dones i viceversa– aquesta idea és molt més fàcil d’entendre.
El moviment feminista actual què hereta, fins i tot sense ser-ne conscient, del pensament de Beauvoir?
Hi ha intel·lectuals que han entès El segon sexe, per exemple, Amelia Valcárcel o Judith Butler; però, en general, en el moviment feminista actual hi ha un regressió respecte el pensament de Simone de Beauvoir. Ella defensa que en el fons de qualsevol societat, independentment de la seva pròpia història i més enllà de la dominació de classes, hi ha la dominació de l’home sobre la dona. I això està determinat per dues raons: la força –l’home fisiològicament és més fort que l’home– i la capacitat reproductora –la dona en aquest estat perd autonomia–. Així doncs, una societat que no controla el poder de la força i el poder de la reproducció propaga el domini de l’home sobre la dona. I una societat no es pot considerar emancipada mentre duri aquest domini. L’alliberament de la dona genera automàticament l’alliberament de l’home de les seves pròpies alienacions i viceversa. El feminisme avui, però, no està en aquesta línia. La feminista actual tendeix a ser diferencialista, oposa la dona a l’home. En aquest sentit la darrera fase d’El segon sexe és clara: “El futur no està en l’oposició home-dona sinó en una societat basada en la fraternitat”.
