Salvador Riera, secretari de l’Associació Parkinson Maresme, fa més d’una dècada que viu afectat per aquesta malaltia. Malgrat en una entrevista al programa Valors a l’alça de La Xarxa lamenta que al principi la malaltia “li va tancar algunes portes”, també afirma que “n’hi va obrir d’altres”. Per exemple, ara es dedica completament a la poesia i a la fotografia, dues de les seves passions. “Ara la meva poesia impacte més, però abans” – es refereix quan vasaber que patia Parkinson- “hi havia més ràbia”, assegura.
En motiu del Dia Internacional del Parkinson que just s’acaba de celebrar, Riera denuncia que aquesta malaltia, que pateixen 18.000 catalans, encara està molt estigmatitzada perquè molts afectats eviten comunicar-ho per por de perdre la feina, ja que la majoria són homes i majors de 45 anys. “Hi ha una proporció de cinquanta/trenta entre malalts de Parkinson i malalts d’Alzheimer, però uns es coneixen i els altres no, per això nosaltres demanem que la gent en parli i que realment es posi la malaltia al seu lloc”, ha explicat.
A més, aquest desconeixement i aquesta estigmatització provoca greus conseqüències. “Quan el Parkinson entra a una vida la destrossa i per això molts malalts estan a casa amb depressions profundes”, afirma Riera. Però el Parkinson, a diferència del que es pugui pensar, no limita la vida de la persona fins al final. “Un o dos anys de la mort el malalt de Parkinson és un invàlid total, però abans no i per això és important que el malalt surti de casa”, ha insistit el representat de l’entitat maresmenca en aquesta entrevista.
