Fa un parell d’anys, l’Ajuntament de Barcelona va decidir canviar el nom del carrer Sant Domènec de Call –nom que commemorava la matança de 300 jueus el 5 i el 8 d’agost de 1391. A partir d’aleshores, aquesta via, situada al districte de Ciutat Vella, va passar a dir-se Salomó Ben Adret. Les entitats van demanar aquest canvi en honor a un rabí medieval, admirat per ser “un home de pactes i acords”.
Amb el sobrenom de Raixbà, Salomó Ben Adret (Barcelona, 1235 -1310) és considerat un dels mestre més coneguts de la llei jueva dels segles XIII i XIV i líder del judaisme català durant aquest període. Fill d’una família benestant del call de Barcelona, Ben Adret es va ocupar des de ben jove del negoci familiar: el préstec de diners. Alguns monarques formaven part de la seva exclusiva clientela. Aviat, però, va destacar en els estudis religiosos.
Va tenir per mestres dues grans figures del judaisme europeu del segle XIII: el rabí Mossé ben Nahman de Girona (Nahmànides, 1194-1270) i el rabí pietista Jonà ben Abraham Gerondí (1200-1263). Un cop completada la formació com a talmudista, va deixar els negocis bancaris. Descrit com un home emprenedor de caràcter fort i de judici ferm, va endinsar-se en el camp de la jurisprudència rabínica i en la interpretació del Talmud.
Va dirigir l’acadèmia talmúdica de Barcelona i va ser rabí de la Sinagoga Major de Barcelona, càrrec que va exercir durant més de quaranta anys. La seva autoritat com a mestre talmudista i com a jurisconsult era reconeguda arreu. Una dada demostra aquest fet: va servir tres reis com a responsable d’afers jueus (Pere II, Alfons II i Jaume II), que li feien consultes de tota mena.
Ben Adret va ser autor de més de tres mil responsa (solucions a dubtes d’ètica personals) i comentarista del Talmud. També va defensar els jueus de les contínues agressions dels cristians en un moment de màxima confrontació entre les dues comunitats, però sempre amb la voluntat d’arribar a la pacificació i l’entesa.
L’estudi del Talmud
A l’època medieval l’estudi del Talmud –compendi de les opinions i interpretacions dels rabins jueus en qüestions de capteniment moral i religiós– es duia a terme en les anomenades ieshivot o acadèmies talmúdiques que existien en moltes de les comunitats. A la Catalunya medieval, les més importants es trobaven a Barcelona, a Girona i a Perpinyà. Les acadèmies talmúdiques es constituïen al voltant d’un mestre talmúdic –en el cas de la capital catalana, Salomó Ben Adret–. El nombre d’alumnes normalment era d’uns vint-i-cinc, i sovint provenien d’altres comunitats jueves, de vegades de països llunyans.
