L’Imma Rovira, col·laboradora de Fundació Josep Carreras, va ser donant de medul·la òssia l’any 2009. S’havia fet donant de forma “improvisada” tres anys abans i la notícia d’un donant competent li va arribar per sorpresa. “En aquell moment vaig recordar que en inscriure’s m’havien advertit que segurament mai em trucaríem ja que era molt difícil aconseguir competitivitats”, explica l’Imma. I això que només un de cada quatre pacients té un familiar compatible i la qual cosa significa que la resta ha de recórrer al banc de donants internacional que a casa nostra gestiona la Fundació Josep Carreras.
La substitució de les cèl·lules mare malaltes per les d’un donant sa a través de via endovenosa, com si fos una transfusió sanguínia, és avui la modalitat de tractament que té un índex de leucèmies curades més alt. Un sistema que no genera cap efecte secundari ni molèstia al donant. Així ho explica l’Imma: “Va ser com una extracció de sang d’unes quantes hores. Per una braç sortia la meva sang, passava per una màquina que n’extreia les cèl·lules mare i després tornava a entrar,era un circuit tancat. Cap dolor i ni un mal de cap”.
Segons la Llei Espanyola de Transplantaments el donant i el receptor no es poden conèixer i el nom del pacient ha de quedar en l’anonimat. “Un dia, però, amb el nom tapat, vaig rebre la carta de la mare del nen australià que va rebre la meva donació. Em tremolaven les mans, va ser molt emocionant”, relata la donant catalana. A la carta, una mare profundament agraïda, li explicava tot el procés que havien hagut de patir com a pares fins el dia del transplantament. “Però era jo qui hi li havia de donar les gràcies per haver-me permès viure aquella experiència! De fet, realment havia fet tan poc, que em feia vergonya tan d’agraïment”, diu l’Imma.
El nombre de transplantaments han tornat a créixer aquest 2015 a Catalunya. Els hospitals catalans han trencat el seu rècord, amb gairebé 1.000 operacions l’any. Concretament, a Catalunya els trasplantaments es van incrementar un 5,1 per cent, amb un total de 954 trasplantats.“És tant poc el que fas i tant el que aportes! Es tracta d’una experiència meravellosa i la llàstima és que si més gent no ho fa és per manca d’informació”, es lamenta aquest testimoni.
I encara afegeix. “Sóc mare de dos fills i poso aquesta experiència al mateix nivell que parir, ja que amb una donació, amb un sol gest, realment també dones una vida. Cada cop que penso amb la donació encara m’emociono, em sento una privilegiada per haver pogut viure aquesta experiència”, conclou. – MARIA COLL.
