Ritme

La vida és ritme, de fet, si no hi ha ritme no hi ha vida. Només en el nostre cos podem observar i sentir diversos ritmes vitals. El cor batega entre setanta i vuitanta vegades per minut i el ritme respiratori normal és de tretze vegades per minut. No ho detectem però el nostre cervell també presenta canvis elèctrics rítmics molt ràpids, entre una i quinze oscil·lacions per segon. Si un d’aquests ritmes s’alenteix, l’existència s’acaba. Fins i tot, tenim ritme a la mirada, entre dos i deu parpelleig per minut. Però, a més, l’home, com tot organisme viu, també evoluciona segons uns ritmes vitals, en aquest cas: diaris i anuals. De fet, entorn d’aquests dos eixos organitzem la nostra vida. Fins i tot, hem generat rituals (Nadal, vacances, caps de setmana…) i plasmacions gràfiques, com són els calendaris, que donen forma al ritme.

Conèixer els ritmes naturals de cada cosa ens ajuda a sobreviure, però què passa quan anem a contracorrent de la biologia? Avui el món avança de forma accelerada. Tot s’ha de fer depressa. En canvi, la lentitud no es considera un valor, perquè s’associa a conceptes com la ineficàcia, la vellesa, la improductivitat o la regressió, quan realment és amb la lentitud que podem gaudir de la qualitat del temps, de la possibilitat de connectar amb els altres i amb nosaltres mateixos o de desenvolupar valors com la creativitat.
I no només això. De vegades, no només anem de pressa, sinó que en nom de l’ordre, la productivitat o l’organització, trenquem directament el nostre calendari biològic. Els torns de nit a les empreses en són un exemple clar. En aquests casos les conseqüències en la salut poden ser diverses: insomni, depressió, estrès, alteracions cardiovasculars o problemes intestinals.

Davant aquesta realitat els darrers anys han sorgit propostes que ens adverteixen de les perilloses conseqüències que pot produir un augment de l’acceleració vital i no respectar els ritmes de vida biològics. Respecte el primer cas, el moviment Slow, impulsat per l’escriptor Carl Honoré, s’ha imposat a nivell mundial. Una filosofia que proposa la necessitat de respectar els ritmes de cada moment amb la voluntat de gaudir del temps. I, per altra banda, a casa nostra, des de fa mesos, diversos professionals estan defensant davant de les institucions i promovent entre la ciutadania la necessitat d’aprovar per via parlamentària una Llei de la Reforma Horària. Dues propostes que qüestionen els actuals ritmes de vida i propugnen una major racionalització del temps, amb la voluntat de millorar el benestar i la qualitat de vida. Canvis estructurals necessaris, però inútils, si nosaltres no hi posem de la nostra part.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *