Podem fer una societat menys masclista i patriarcal parlant de forma diferent? Què fa suposar que refer la gramàtica i/o el lèxic contribueixi a canviar el món? Del fet que amb el llenguatge ens representem la realitat, no se segueix que alterant el llenguatge millorin els valors socials dominants. Deixar d’usar paraules com guerra promou la pau? La reputada lingüsita Maria Carme Junyent aclareix com el canvi social fa evolucionar la llengua. És el que està passant a Casa Nostra, posem per cas, amb la reculada del tracte de vos, en benefici de tu o vostè. El canvi social repercuteix en la llengua, però això no passa a l’inrevés.
“Segons Protàgores, el llenguatge amb què ens representem el món és ambigu i convencional, perquè el món és canviant”
Una cosa és el gènere gramatical i una altra el gènere sociològic. Segons la lingüística, només un 15 per cent de llengües (la majoria indoeuropees) tenen marcadors de gènere gramatical. Per tant, si el masclisme estigués lligat amb els marcadors de gènere, la major part de les societats haurien de ser igualitàries de bon antuvi. Però el tracte home/dóna és més just i equilibrat en les societats que usen llengües sense marcadors de gènere? Preguntem-nos on són les societats obertes, per usar l’expressió que Popper vincula amb la democràcia i el respecte dels Drets Humans.
Per a Protàgores, el llenguatge amb què ens representem el món és ambigu i convencional, perquè el món és canviant. Plató s’hi oposa postulant que el llenguatge remet a la Realitat extrasensorial fixa. De debò les paraules toquen el món exterior? Hi ha quelcom-real-real en elles? No, segons el nominalisme medieval: són emissions de veu, flatus vocis. Wittgenstein diu de jove que el llenguatge retrata la realitat, i més endavant proposa la concepció més laxa dels jocs lingüístics. Austin analitza com fem coses amb paraules: descriure la realitat i interactuar amb els altres; no diu pas res de canviar valors socials. El nom no fa la cosa, com se sol dir. Tot plegat sembla una rucada genial. No val a badar: el llenguatge de gènere políticament correcte és només és pensament màgic.
