Les paraules poden fer mal, però també poden guarir. Aquest és el cas del col·lectiu Poetes de la Resiliència, pels quals la poesia ha esdevingut una arma de lluita contra la malaltia.
Formen part d’aquest grup Aleix de Ferrater, Agustí Vilar, Anna Rispau, Júlia Badal, Laura Collado, Marieke Maerevoet i Salvador Riera, tots ells afectats per alguna malaltia crònica greu (pàrkinson, síndrome de fatiga crònica, esclerosi múltiple, ceguesa, malalties rares, etc).
Salvador Riera, per exemple, explica que des de sempre s’ha sentit poeta, però sobretot a partir del dia que li van diagnosticar pàrkinson. “La malaltia em va fer desenvolupar una cosa que ja portava dins”, explica. I afegeix: “La poesia t’ajuda a treure la ràbia cap enfora i posar-la en un paper, perquè si et queda a dins et va arrossegant fins que et destrossa”.
Júlia Badal, malalta de fatiga crònica, comparteix la mateixa experiència: “la poesia t’ajuda a treure allò que tens a les entranyes, i, concretament en el meu cas, m’ajuda a descobrir-me un altre cop i a canalitzar la sensació d’impotència”.
Ara bé, Riera deixa clar que “la poesia no ens allibera de la malaltia, perquè patim malalties cròniques que no tenen cura, però ens ajuden a assumir-la”. “La nostra poesia reflexa la ràbia interior, generada contra un mal que nosaltres no ens hem buscat”, insisteix.
Tots ells es van conèixer personalment el passat 18 de març en un recital poètic que van fer a la llibreria Dòria de Mataró i ara se segueixen per les xarxes socials i no descarten repetir l’experiència. – M.COLL.
