La fundadora de Teterum, marca de tes compromesa amb les persones més vulnerables i amb discapacitat, explica com amb aquest projecte empresarial torna a la societat allò que ella ha rebut.
Teterum dona suport a la integració social i a les persones amb discapacitat. Com ho feu?
La diferència de Teterum respecte altres empreses de te és com fem les coses i per què les fem. Normalment una empresa de te es dedica a la venda de te, nosaltres, en canvi, ens interessa com fem aquesta venda, amb qui la fem i, a través d’aquesta, saber què podem aportar a la societat. Així doncs, quan pensem en el transport, en la manipulació o en el disseny intentem buscar persones que ja tenen un do i una manera diferent de veure la vida, però a qui la societat qualifica de “discapacitats”.
A més, també teniu molt en compte els valors ecològics, oi?
Quan treballes amb aliments cal tenir en compte com protegir-los, quina és la seva procedència… i controlar tota la cadena. Nosaltres, per exemple, intentem treballar amb productes de proximitat i limitar la possible contaminació al medi ambient. És necessari que un paquet de te arribi al client amb menys de 24 hores? Nosaltres pensem que no. Cada decisió que prenem intentem que sigui responsable amb el medi ambient i el més sostenible possible.
Fa uns anys associàvem el te als estrangers. Quins valors podem atribuir a aquest producte?
Teterum té un doble propòsit. Per una banda la seva funció social. I, per l’altra, pensem que avui el te és un producte molt necessari per promoure el consum saludable. El 70 per cent de te es consumeix a casa, per tant, en aquest moment substitueix altres possibles begudes menys sanes, per exemple, les begudes ensucrades.
Fa poc va presentar el llibre Doctor, no voy a rendirme en el qual explica la seva experiència com a persona diagnosticada d’artritis reumatoide. D’on treu aquest esperit de constant superació?
De la mateixa vida! La meva vida ha estat una mica turbulenta i sempre tinc la sensació que haig de tornar al món allò que ell m’ha donat. Per exemple, gràcies a diverses persones vam aconseguir sortir d’Uruguai quan la situació política allà era molt complicada i arribar a Suècia. Allò va ser crucial! La vida m’ha donat moltes coses i ara necessito tornar tot això a l’Univers, al món i a les persones. I d’aquesta idea agafo la força que necessito per afrontar moments complicats.
De fet, els metges la van advertir que es podria quedar a una cadira de rodes…
Sí, l’artritis reumatoide provoca desmais de dolor. Un cop diagnosticada com a tal, la societat em va etiquetar com a discapacitada. Però jo reivindico que, malgrat potser el meu cos no està en concordança amb els barems que marca la societat, encara tinc altres capacitats. Jo, i persones que estan amb la meva mateixa situació, encara podem aportar molt a la comunitat. Si valoréssim les capacitats reals de les persones veuríem diferent el món, els negocis i la vida.
Si no hagués superat tots aquests entrebancs, creu que existiria Teterum?
Segurament no, perquè Teterum té una part molt associada a la meva història. Si cada dia no pensés: “quina sort, perquè avui puc caminar”, “quina sort, perquè avui puc fer coses”… Segurament no pensaria tant en les altres persones, ni hauria fundat una empresa que va a contracorrent de la tendència empresarial actual.
Aquesta secció compte amb el suport de:
