Miquel Sureda, físic i doctor en Enginyeria Aeroespacial, defensa la unió de l’ètica i la ciència perquè els humans puguin expandir-se pel sistema solar de forma sostenible.
Comencem parlant del passat. La relació de l’home amb l’espai ha estat sempre respectuosa?
La relació amb l’espai, de moment, sí que ha estat sostenible i respectuosa, però realment hem fet molt poquet, amb tot el que encara es pot fer en un futur. La majoria de les accions impulsades han estat a càrrec de la ciència i amb la mirada dels científics, que entenem perfectament l’esforç que has de fer quan arribes a un planeta per no contaminar-lo, per exemple. Així i tot, tenim casos de programes espacials que no han estat enfocats des de la ciència, i que han estat menys respectuosos. Per exemple, el programa Apolo, dels Estats Units i la NASA, que no va tenir res a veure amb la ciència, perquè tenia una implicació més geopolítica; l’única voluntat dels seus promotors era arribar els primers. En aquest cas l’ètica es va deixar en un cantó.
Parlem de conquerir, expandir o colonitzar. Quin concepte hauríem d’escollir per aproximar-nos a nous planetes?
És un debat molt interessant i, sovint, des de la ciència ens costa adonar-nos com les paraules generen un contingut inconscient que ens impulsa a fer les coses d’una determinada manera. Això neix després d’un diàleg molt important entre científics i filòsofs. En el passat, jo mateix havia fet servir els conceptes colonitzar o conquerir, però ara parlo d’expandir-nos pel sistema solar, entenent que això succeirà i que en els pròxims cinquanta anys l’ésser humà podrà viure de forma regular a la Lluna, amb una base permanent; tindrà també les primeres missions a Mart; i, en els pròxims segles, ens expandirem pel sistema solar amb ciutats a Mart i en altres planetes. El terme expandir-nos també fa referència a l’expansió de l’horitzó humà: passarem d’habitar un únic planeta a convertir-nos en una espècie multiplanetària que habitarà diferents mons.
Mart pot imposar una cultura marciana diferent de la Terra, basada en la comunitat i la sostenibilitat perquè és un planeta hostil que no està adaptat pels humans
L’exploració d’un nou planeta, com és Mart, demana una nova ètica?
Això dependrà molt de qui estigui impulsant aquesta expansió. Si ho fem reproduint els mateixos models que hem fet servir a la Terra —explotació de recursos naturals per guanyar recursos econòmics, competència de països per veure qui arriba primer—, probablement cometrem els mateixos erros. Però, la història també ens demostra que es poden canviar les dinàmiques. Un exemple interessant per emmirallar-se és el de l’Antàrtida; té una sèrie de lleis del dret internacional que prohibeixen, de moment, l’extracció de recursos naturals amb finalitats comercials. Això demostra que amb la llei i la regulació es pot intentar reencaminar dinàmiques.
Quins valors haurien de prevaldre en aquest nou planeta?
Tinc la sensació que Mart pot imposar una cultura marciana diferent de la Terra. Primer de tot, perquè Mart és un planeta molt hostil, no està adaptat pels humans i tens una quantitat de maneres per no sobreviure brutals: la superfície és inhabitable, no tens oxigen, no hi ha pressió atmosfèrica, fa molt de fred, hi ha moltíssima radiació, costa trobar aigua. Per tant, aquesta realitat t’obliga, com a societat, a buscar suport en la comunitat. L’individualisme, en un context així, no és viable.
Quins altres conceptes?
La sostenibilitat. Els recursos a Mart són complexes d’aconseguir i de processar. Tota la tecnologia que es desenvolupi a Mart estarà focalitzada a reutilitzar, per exemple, l’aigua i l’oxigen. Per això, la societat marciana tindrà el concepte de la sostenibilitat i el respecte per l’entorn incrustat en el mateix ADN. A més, les tecnologies desenvolupades per viure a Mart es podran fer servir també a la Terra. A vegades, són temes que es contraposen quan l’exploració de Mart ens podria donar solucions als problemes de la Terra.
Mart podria ser un pla B per si la Terra es col·lapsa?
Podria ser un pla B, però no l’hem de veure d’aquesta manera. És un error pensar que la Terra està feta malbé i tenim Mart per viure-hi. Un error de base perquè viure a Mart seria molt pitjor, en condicions de semiconfinament perquè no pots sortir a la superfície sense un vestit especial. Entendre Mart com un pla B no té gaire sentit.
Un dels altres debats és qui aniria a Mart primer i per a fer-hi què. Alguns empresaris veuen el Planeta Roig com una forma de negoci. Això és un problema?
És un problema entendre l’exploració de l’espai com un negoci, i, al mateix temps, és ingenu perquè estem a segles de tenir una tecnologia que ens permeti anar a Mart, extreure’n recursos i tornar-los a la Terra. Però, d’altra banda, sense l’empenta de les empreses privades és molt difícil pensar en què Mart tindrà ciutats i ciutadans. Les primeres missions a Mart seran missions de ciència per fer recerca. Un cop es domini el planeta, serà quan les empreses comencin a interessar-se per fer negoci.
Manca reflexió ètica en l’exploració de l’espai?
Sí, n’estic convençut, i és una cosa que abans no em semblava important i de la qual amb el temps m’he adonat. Els científics no pensem, quan parlem de l’espai, amb els negocis que s’hi poden fer. Quan sents parlar gent com Elon Musk, qui està impulsant l’exploració privada de l’espai, t’adones que toca implicar-se èticament en aquest tema. És un debat que involucra molts actors —països molt diferents i empreses privades que no responen a consideracions ètiques— i, per tant, costarà molt fer-lo de manera seriosa. Aquest debat, però, també ha d’implicar la ciutadania, ja que hi ha aspectes ètics fonamentals. Per exemple, què passaria si a Mart trobem vida microbiana? Si això passés, hi ha gent que defensa no tornar mai més perquè hauríem de deixar evolucionar aquesta vida, sense cap mena d’intervenció externa.
