És possible mantenir-se pur d’esperit malgrat pertànyer a una família amb un currículum delictiu sobradament reconegut? És possible no deixar-se seduir pel poder, els diners fàcils i la vida de risc quan forma part del teu dia a dia des de la teva infantesa? I, en cas d’aconseguir-ho… voleu dir que algú realment es creurà que tu, pobret de tu, estàs lliure de pecat? Aquestes són algunes de les preguntes que suren en l’ambient mentre gaudim de l’última producció de la BBC, en aquest cas recolzada pel muscle econòmic d’Amazon Prime: McMafia. Una sèrie que relata el descens als inferns del fill d’un famós mafiós rus caigut en desgràcia i exiliat a Londres després d’un traumàtic capítol familiar.
McMafia parla, amb una producció luxosa i la sobrietat acostumada de les propostes britàniques, de la delinqüència d’alt standing: tràfic de drogues internacional, segrest de dones, operacions milionàries a paradisos fiscals, etc… Però, sobretot, intentar explicar com el vincle de sang entre membres d’una mateixa família és poderós, gairebé irracional. A partir d’aquesta premissa, cada capítol ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia condició: Seríem capaços de combinar una vida familiar modèlica amb una activitat delictiva que inclou l’assassinat a sang freda? Podríem passar al costat fosc, contravenint el correcte codi moral que ha regit la nostra vida, després de patir una desgràcia familiar?
La sèrie té un planter d’actors internacional, totalment creïble, i es permet alguna llicència de guió per avançar amb la trama, però la història és molt potent, amb aquella proximitat que ens donen les propostes que arriben de la Gran Bretanya. I, malgrat que les interpretacions són tan variades com les opinions o creences de cada espectador, no puc evitar fer-me la mateixa pregunta en acabar cada capítol d’aquesta sèrie: “Pot existir alguna circumstància que legitimi el desig de revenja?”. Vosaltres, què en penseu? – RAFA NAVARRO.
