Hem estat convocats amb el títol: “Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal”. Se suposa que aquest titular deu voler dir alguna cosa, intentarem pensar-ho.
D’entrada, si som aquí és perquè considerem que, tot i que avui és un dia com un altre, volem que sigui diferent. Els dies, el temps cronològic, el calendari… no tenen cap sentit en si mateix, li hem de donar. Nosaltres, els qui som, tenim ganes de donar significat als dies. Al temps. Perquè la nostra vida és temps. Volem
construir significat, tant per a nosaltres individualment com a col.lectivitat, com a ciutat.
Cadascú de nosaltres porta al damunt la motxil.la de la seva pròpia vida. Alguns veniu plens d’il·lusió per nous projectes. D’altres veniu cansats, heu perdut una mica la fe que teníeu en la gent. A molts us toca lluitar molt per tirar endavant la família, la parella, els pares ja grans… Hi ha qui ve ple de ferides al cor, o al cos, ferides que no acaben de cicatritzar. I dieu que “veniu a fer silenci per escoltar el Nadal”.
Entre nosaltres hi ha idees diferents sobre el món, sobre el país, sobre tot plegat. Tenim creences ben posades que ens ajuden, però també ens condicionen, la forma de veure, i de viure, la vida, encara que aquestes creences siguin les que diuen que no tenim creences. Alguns dieu creure en la Mare Terra, d’altres en Déu, en Muhammad o en la Il.luminació, altres heu descobert el poder de la meditació o la no-dualitat. D’altres dieu basar-vos només en la raó. O en l’escepticisme.
En tots, però, hi ha la voluntat de Crear, de Construir un significat a allò que passa. Busquem que la nostra vida no sigui en va. I estem contents, perquè això que portem dins en diem la nostra “identitat”. Ens ha costat molt, de crear-la! És l’esforç de tota una vida!
I diem que volem “fer silenci per escoltar el Nadal”.
Fer silenci suposa deixar a un costat allò que considerem essencial de nosaltres mateixos, la nostra identitat. També les nostres creences, les capacitats i habilitats que ens han permès arribar on som. Venir a silenciar tot això. Amb deu minuts no n’hi ha prou, ja ho sabem, però l’acte d’avui és com un “programa de govern” de la vida. Venim a Silenciar la Vida: a deixar les veus, els projectes, les satisfaccions emocionals altament gratificants. Venim amb la voluntat de fer silenci, a fora, i a
dins.
Sabeu que Nadal prové del llatí nativĭtas que vol dir naixement, però també naturālis, natural. Ens proposen escoltar un Naixement Natural. Una expressió gràfica d’això és la tradició de fer aparèixer obsequis de sota un arbre mort, un tió.
Tots sabem que la creació artística és un misteri. Però també ho és la creació tecnològica, la social, com ho és la resposta amorosa que supera l’acció-reacció i crea una forma nova de relacionar-nos. Més enllà de les creences o les idees que tinguem, la vida és creació permanent. El món comença de nou en tot moment. Si ens silenciem és per escoltar el dinamisme del Ser generant paraules noves, obres noves, vincles nous. Noves formes possibles d’estar en el món més enllà de la depredació. La tradició cristiana diu que per Nadal neix, en cadascú, el Logos, la Paraula justa, encertada, amorosa, aquella que té a veure amb qui som en el més profund de nosaltres mateixos.
Fer silenci per si mateix és absurd. Només té sentit quan aquest silenci és relacional. Venim a escoltar la Relació que emergeix del nostre interior amb la globalitat de la Vida. Perquè el dinamisme del Ser, de la Vida, no depèn del què pensem, decidim i fem. És autònom. Podem escoltar-la o intentar dominar-lo.
Tots sabeu que la feina d’alguns policies és fer d’escorta, protegir determinades persones. Escoltar el Silenci és protegir aquesta font que sorgeix al marge de la nostra voluntat i pensament i ens vincula amb el món. Som part del Tot i el Tot és part de nosaltres, hi posem el nom que hi posem.
Si silenciem la pròpia vida veurem que ens és donat de viure un vincle interior. El Ser que emergeix -si voleu dir, “que neix”-, està més enllà de tota-paraula. En diem “força”, “energia” o “llum”. O també podem sentir que neix tendresa, tendresa infinita. Més enllà de les foscors o amenaces, ens és donat deixar-nos fer per la Vida. Hem de poder situar-nos en una nova forma de
vida, la de la, la comú-unió amb el Tot: l’univers, la natura, tots els qui vivim plegats, la humanitat. Pot haver-hi molta ràbia i rancúnia, però si ens escoltem veurem que també hi ha Bondat. Perquè som Bondat i Tendresa. Sí, nosaltres, els qui som aquí, els qui viuen en aquesta ciutat: som bondat i tendresa capaç de crear noves formes de relació i nous motius per a l’esperança. Escoltem-ho! Protegim-ho! Fem-ho.
