Pepe Beunza va néixer a Jaén el 1947, però la seva família es traslladà aviat a viure a València. Estudià tècnic agrícola i aviat s’involucrà en el moviment antifranquista, del que li sorprenia la seva contradictòria filiació catòlica i l’indignava com l’Exèrcit sostenia el règim. Malgrat el seu antifranquisme, no volia lluitar-hi amb els mateixos mitjans violents del règim: primer, perquè el la dictadura era infinitament més forta en capacitat violenta, i segon perquè intuïa com a cristià i com a pacifista, que voler la pau i la justícia no podia ser des dels seus contraris (la violència i la guerra).
El 1963 visqué una experiència fundamental: va visitar la Comunitat de l’Arca, al sud de França, on entrà en contacte amb Lanza del Vasto, el deixeble cristià del Mahatma Gandhi que el va enviar de retorn a Europa per fer arrelar els valors de la noviolència en una Europa dividida per la Guerra Freda, captiva de la lluita armamentista i lloc de confrontació dels dos grans blocs que dividien el món sencer. Pepe Beunza tenia propera, per edat, l’obligació d’incorporar-se al servei militar obligatori de l’Espanya de Franco, i fou amb Lanza del Vasto i a la Comunitat de l’Arca que descobrí com negar-se tot afrontant totes les conseqüències que això suposés, convençut de la seva lluita antifranquista i dels valors del pacifisme i la noviolència. Des de la Comunitat de l’Arca dissenyà una estratègia amb la què s’assessorà, i creà un grup de suport que l’acompanyaria molts anys, malgrat fos condemnat per consell de guerra pel règim de Franco per desobediència, en negar-se a incorporar-se a files.
Les diferents presons i els anys que hi passà, no van ser impediment per a seguir més convençut encara que la pau no es construeix amb els exèrcits, que el mandat bíblic de “no mataràs” no dóna lloc a interpretacions i que la vida en aquest planeta serà pacífica quan la humanitat sàpiga resoldre els seus conflictes i contradiccions mitjançant els valors de la justícia i la solidaritat, i no la violència i les guerres. Beunza es va traslladar el 1975 a Catalunya i des de llavors hi resideix immers en grups d’objectors, insubmisos, pacifistes i noviolents. Pocs anys abans havia rebut el Memorial Joan XXIII per la Pau (1970).
L’any 2001 el Govern espanyol eliminà per llei el servei militar obligatori donat l’allau d’objectors i insubmisos que no parava de créixer, el que suposà una victòria de la perseverança, la coherència i el pacifisme noviolent de Beunza. L’any 2012 se li va concedir el Premi Constructor de Pau a la seva trajectòria pacifista, atorgat per l’Institut Català Internacional per la Pau de la Generalitat de Catalunya. Beunza, un bon home, un gran home, sempre serà el referent pioner de l’objecció de consciència a la guerra, que segueix incansable en mil lluites pacifistes.
