Podria ser el guió d’una pel·lícula però la història és ben real. El Bernardo, amic de residència del seu avi, tenia un somni: volia un nét. Ho va posar a la carta als reis i l’Alberto Cabanes va decidir fer màgia i el va adoptar. I a partir d’aleshores no s’han deixat de veure ni una setmana.
Lluny d’aturar-se aquí, després d’aquesta experiència personal, l’Alberto va decidir deixar la seva feina en una multinacional per fundar l’ONG Adoptaunabuelo, amb acció a tot l’estat. Avui són més de 100 voluntaris i tenen gairebé dues mil sol·licituds en llista d’espera.
En aquest sentit, la previsió és la de continuar creixent, però poc a poc. “No volem morir d’èxit”, diu l’Alberto, que assegura que “aquest és un projecte de llarg recorregut i a llarg termini”. “Volem fer les coses ben fetes”, insisteix.
Cada relació és un món, però en general les relacions que s’estableixen entre avis i néts “adoptius” són molt bones. “Són unes relacions fantàstiques, no les puc descriure amb paraules”. Una connexió possible gràcies al voluntariat: “Sovint els mitjans només parlen de les coses dolentes dels joves, però crec que si sabem com arribar-hi, els joves tenen molt a oferir”.
L’objectiu principal de l’ONG Adoptaunabuelo és combatre la soledat entre la gent gran. En aquest sentit el seu fundador es mostra esperançat: “La soledat de la gent gran és un problema relativament nou a la societat. Però poc a poc es va prenent més consciència del que està passant”, diu.
Adoptaunabuelo acaba de rebre el premi Joventut Europea en Activisme Social promogut per la Comissió Europea. “És un impuls més, però el premi per mi és veure cada dia els joves que fan feliços els avis”, diu l’impulsor. – SANDRA BALAGUÉ.
