Primer de tot us proposo que respongueu les següents preguntes:
1. Escull l’objecte, el valor, la preocupació i la persona més important per a tu.
2. Què creus que hauran escollit els infants, els joves i els adults?
Bé, segur que no ens ve de nou saber que les persones tenim prejudicis, positius o pejoratius, ja sigui vers les persones conegudes com les desconegudes. El prejudici és inherent a la condició humana. Si més no, ens ajuda a diferenciar-nos i anar construint la nostra identitat. Quan algú ens senyala algun tret positiu nostre és més fàcil d’acceptar que no pas algun element no tant agradable. A vegades, en el meu cas, se’m fa difícil adonar-me’n dels prejudicis discriminatoris que pugui tenir i/o actuar. Seria molt il·lús per part meva, i poc humil, pensar que sóc lliure de tota discriminació així com de l’homofòbia, el masclisme, el racisme o l’edatisme.
En referència a l’edatisme, actualment treballo donant atenció i suport emocional a centres educatius, portant grups d’infants, d’adolescents i d’adults. També he conduït grups de gent gran i grups intergeneracionals. És molt interessant treballar amb tanta diversitat de persones perquè me n’adono com el grup esdevé un espai de cura per a tots els seus membres. Un dels principis del grup és demanar que tothom s’avisi de qualsevol sensació de falta de respecte, sobretot perquè quan els membres entren en competició sovint tendim a generalitzar entre grups homogenis i rivalitzar entre grups heterogenis. Totes les classificacions i generalitzacions fan que ens despersonalitzem.
Durant el procés grupal és preciós, i difícil a la vegada, veure com cobra vida l’intercanvi entre els membres. En referència a l’edatisme, cada persona ha tingut una història de vida influenciada per un context històric, sociocultural i econòmic determinat. Aquestes realitats també són motiu de judici entre generacions; els baby-boomers, la generació X, els mil·lennistes, la generació Z i ara, possiblement, els alpha. Hi ha gelosia inergeneracional i per això, malgrat l’època que haguem nascut, sempre escoltem el discurs “això a la meva època no passava” com un aspecte negatiu de la generació actual. Sí que és cert que hem viscut en contextos diferents, amb els seus pros i contres, però han estat i són processos necessaris i suficients per ser qui som a l’actualitat. Podem dir que existeix una herència transgeneracional inevitable. I dins d’aquesta herència és imprescindible trobar els elements en comú. A mesura que passen les sessions grupals els membres van detectant les similituds interpersonals i les categories es van difuminant. De fet, a major heterogeneïtat dels participants major aprenentatge i més fàcil és trobar aquests aspectes compartits.
Sabeu quin és el valor més important que tots necessitem, i que és el denominador comú, independentment de la generació en la qual haguem nascut? El valor de sentir-nos estimats i d’estimar, de sentir l’acceptació. De saber que hi ha uns valors universals compartits, de trobar el sentit i el valor de l’estima en el nostre dia a dia, no només envers nosaltres mateixos sinó també per a la nostra comunitat.
Alba Lorente és llicenciada en Ciències Polítiques i màster en autolideratge i conducció de grups
