“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”, diu l’Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però què és la dignitat?
A la Fonamentació de la metafísica dels costums (1785), Immanuel Kant afirma que les coses tenen un preu i, per contra, les persones tenen dignitat. És a dir, que els objectes tenen un valor relatiu i són substituïbles. En canvi, els subjectes tenen valor incondicionat justament perquè tenen dignitat.
Seguint aquesta argumentació, Kant proposa la tercera formulació de l’imperatiu categòric, també anomenada ‘formulació de la humanitat’: “Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà.”
El propi Kant posa l’exemple de fer una falsa promesa o mentir a algú. Segons l’autor, això és moralment incorrecte perquè és tant com tractar aquesta persona simplement com a mitjà, és a dir com un objecte. Si reconeixem la seva humanitat, si reconeixem la seva dignitat, no la tractarem mai només com un mitjà, sinó que la tractarem sempre com un fi en si mateixa, és a dir com un subjecte que té valor incondicionat i que mereix el nostre respecte. També estarem incomplint la formulació de la humanitat si la humiliem, si la degradem, si ataquem els seus Drets Humans…
A l’article “Un Kant feminista”, Carol Hay usa la filosofia de Kant per defensar la seva posició feminista. Seguint la formulació de la humanitat, argumenta Hay, cap persona (les dones tampoc) pot ser tractada com un mer mitjà, és a dir com un objecte, amb un valor relatiu, amb un preu. En comptes d’això, totes les persones (les dones també) han de ser tractades com a subjectes, és a dir com a fins en si mateixos, amb valor incondicionat, amb dignitat. Val la pena llegir aquest l’article de Hay, disponible en traducció catalana de Lluna Pineda a la revista Filosofia, ara! Revista per pensar.
