Darrerament hem vist com el sistema educatiu s’utilitza com a arma partidista. Quin error més greu. El sistema educatiu hauria d’estar fora de qualsevol bronca política. Per responsabilitat, per norma, pel bé comú. I aliè a qualsevol temptació manipuladora.
Primer perquè l’educació és un dels fonaments de la cohesió, i quan s’utilitza com a retret polític, es malmet també la cohesió social. Si s’utilitza, és que els motius que hi ha al darrere no responen a una preocupació de millora i progrés, més aviat intenta obrir escletxes a la recerca de conflicte, i d’adeptes a una causa. Això en darrer terme posa en risc la convivència a l’escola, el que vol dir també el risc de la convivència a nivell social i territorial.
Segon perquè es crea inseguretat i desconfiança entre la comunitat educativa –mestres, famílies, alumnes, tècnics- cosa que no afavoreix gens la seva tasca, al contrari. Sovint ens fixem en els models educatius nòrdics, entre altres coses, part del seu èxit es deu a una professió de les més valorades i prestigioses socialment. És el convenciment que cal valorar, estimar i dignificar els professionals, perquè a les seves mans depositem el capital més preuat: els infants, els joves, els ciutadans i ciutadanes en definitiva.
I tercer perquè el nostre sistema educatiu necessita moltes coses, però no el conflicte partidista. Necessita inversió: Espanya és el cinquè país de la UE que menys inverteix en ensenyament i per sota de la mitjana de la OCDE (el 4,1% del PiB, mentre que el que més és Dinamarca amb el 7% del PIB segons dades de 2015) i Catalunya la cinquena comunitat autònoma per la cua amb només un 3,7% del PIB, xifra que ha anat baixant des del 2011. Necessita estabilitat i innovació: per treballar en un marc de confiança i de continuïtat, però amb capacitat de canvi per a adaptar-se als nous reptes. I necessita el valor que li hem d’atorgar el conjunt de la societat: l’estima pel coneixement, la cultural, la igualtat d’oportunitats, les arts, el creixement i el sentit crític i lliure,… Tot això que ens permet l’educació i ens enforteix com a col·lectivitat.
Consol Prados és sociòloga / @consolprados
