“L’art pot ser una teràpia contra la violència masclista”

La violència masclista és una xacra social que arrosseguem any rere any. Les causes sembla que les tenim clares, però com poden les víctimes passar pàgina i avançar? L’Associació In Via impulsa el projecte Claudel, una forma de lluitar-hi a través de l’art. Irene Andrés és responsable del Servei d’Atenció a les Dones d’aquesta entitat.

En què consisteix l’anomenat projecte Claudel?

In via treballa amb dones i joves víctimes de violència masclista, i estem especialitzades en l’atenció a aquelles dones víctimes de violència sexual o víctimes del tràfic de persones amb fins d’explotació sexual. Com sabem que la violència sexual és una de les més devastadores per l’ésser humà, i veient les dificultats que presentaven moltes víctimes per poder abordar a nivell terapèutic la seva situació, vam creure oportú implementar noves estratègies per impulsar la recuperació psicològica. I una de les millors maneres era utilitzant l’art. El projecte està en marxa des de l’any 2019 amb fons propis, i des d’aquest any compta amb finançament de l’administració.

Com es concreta tota aquesta idea?

Oferim a les dones un espai grupal de trobada i de producció artística per crear les seves obres, des de les diferents disciplines: fotografia, pintura i escriptura. Ho fem en un context de germanor on puguin mostrar emocions que sovint no poden expressar. Al final, també poden compartir a través d’exposicions tota aquesta creació nascuda d’experiències.

Per què vau escollir el nom de Claudel?

En honor a Camille Claudel, una escultora nascuda al segle XIX de qui a penes coneixem res perquè va ser eclipsada per la seva relació amb Rodin. Com moltes dones artistes que van fer història, no n’hem conegut el seu llegat pel simple fet de ser dona. Amb els nostres projectes intentem donar-li el lloc que es mereix. 

Parleu de positivitzar les experiències. El que tenen en comú les participants del projecte Claudel és que són supervivents de la violència masclista. Això els dona una fortalesa. Parlem de positivitzar perquè cal resinificar el dolor de la seva experiència per sortir més enfortides. Han de ser conscients d’aquesta força que tenen, i han de ser capaces de compartir-la. Han pogut sortir de la violència, i això és un fet rellevant perquè és molt complicat.

A molta gent pot semblar-li sorprenent com l’art pot ajudar a combatre les conseqüències de la violència masclista.

El projecte s’origina entre les joves de l’associació, menors de divuit anys i víctimes de violència sexual, que molt sovint escolten la paraula psicòleg i fugen. Però, vam adonar-nos que a partir de l’art eren capaces d’expressar-se emocionalment, perquè les emocions han de poder mostrar-se. A partir d’aquesta experiència és quan ens adonem de la necessitat de crear un projecte amb cara i ulls.

Com han viscut la participació en el taller totes les dones supervivents?

Les dones participants tenen una resiliència admirable; aprenem mútuament al llarg del projecte Claudel. Les participants estan molt engrescades perquè, a l’haver-hi diferents disciplines, poden encaixar amb la que millor se senten, i alhora és un treball conjunt. Els textos, les idees, la creació ens ha sorprès moltíssim, i és molt emocionant. Sovint acabem els tallers amb la pell de gallina perquè es genera aquesta sororitat entre elles. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *