Malgrat no es tracta d’un dels temes més parlats en els mitjans de comunicació durant l’any passat, ja que el procés sobiranista i la corrupció encapçalen el rànquing de temàtiques amb més ressò mediàtic, el populisme s’ha convertit en la gran paraula del moment i en el tema central de l’Anuari dels Valors 2016, que publica des del 2013 l’Observatori dels Valors, format per la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE i la Fundació Carulla.
L’Anuari dels Valors, a través de l’anàlisi de diversos diaris durant un any, realitza una anàlisis profund del populisme, però sobretot alerta del perill de l’auge d’aquests moviments. “Si el populisme té èxit podria posar entre les cordes el projecte europeu, però també l’ordre econòmic establert per Occident, basat en la globalització, establert des de finals de la caiguda del Mur de Berlín (1989)”, ha assegurat avui Àngel Castiñeira, director de l’Anuari, durant la presentació d’aquest al Col·legi de Periodistes de Barcelona.
L’estudi ofereix possibles solucions, però abans analitza les causes d’un fenomen que afecta la dreta i l’esquerra i a gran diversitat de països. Causes socioeconòmiques, com la crisi econòmica, els afectes de la globalització i la pèrdua de perspectives de futur, expliquen en part l’auge del populisme, però no exclusivament. També hi ha factors socioculturals i en clau de valors que s’han de tenir en compte: com l’augment de la diversitat, que ha comportat el trencament de lligams o la crisi de certs valors comunitaris i el revifament de valors individualistes.
I aquest escenari ha generat una població “indignada”, que el populisme ha sabut convèncer. “Bona part de l’èxit del populisme és resultat de saber explotar els jaciments de còlera de població”, ha manifestat Castiñeira. El perfil dels votants de Donald Trump als Estats Units són una clara mostra d’aquesta població: homes, blancs, de classe mitja/baixa, amb problemes d’adaptació a la industria tecnificada, no vinculats a la city i preocupats per una possible caiguda al precarietat.
El nou president dels Estats Units s’ha convertit en el paradigma del populisme, però aquest és un fenomen que qualla a diversos països europeus, que connecta l’extrema dreta amb l’extrema esquerra; que explica les derives institucions de països com Rússia, Hongria o Veneçuela i que explica la victòria del Brexit al Regne Unit. Un moviment molt divers, però amb uns trets comuns: un rebuig de les elits, la personalització en líders carismàtics, una simplificació demagògica dels problemes i de les solucions i l’apel·lació a les emocions.
La postveritat, una altra paraula de moda
Joaquim Coello, president de la Fundació Carulla, ha definit el populisme com “l’ús d’uns principis que semblen inqüestionables, per aconseguir uns objectius no evidents” i ha recordat que Hitler ja va fer servir aquesta tècnica en un món entreguerres. Però a diferència dels populismes històrics, els actuals tenen a la seva disposició les xarxes socials. Avui Trump connecta directament amb els seus 28,9M seguidors de twitter sense fer ús dels mass media i un 45 per cent de nord-americans només s’informa a través de les xarxes socials “alimentant així la seva pròpia realitat”, segona Castiñeira.
I, en aquest punt, el populisme es relaciona directament amb l’altra paraula del moment: la postveritat, “un eufemisme, de moda, per referir-se a la mentida dirigida a afectar les emocions més primàries de les persones” i que el populisme, especialment de dretes, “utilitza com a forma d’assalt al poder”. En aquest sentit la imatge de portada de l’Anuari és clara: un grafiti de Trump i Teresa May ballant sota el títol “Lie Lie Land” (doble terra de la mentida). Però si a través de mecanismes com la postveritat el populisme ens avoca a un nou paradigma de societat també cal tenir en compte altres post importants, com la post-democràcia, la post-Europa o el gir post-occidental del món.
L’Anuari dels Valors no deixa clar si l’auge de populisme és la conseqüència de l’actual crisi de valors o el populisme ha contribuït a aquesta, però és evident que molts valors sòlids comunitaris en surten perjudicats, per això des l’Observatori de Valors s’aposta per “tornar a posar els valors al centre del debat”; “construir alternatives socials i polítiques” crítiques amb l’establishment i exigents amb la corrupció, però sense “caure en el populisme barroer”; augmentar les polítiques públiques favorables a la població més vulnerable i fomentar lideratges menys oportunistes i més basats en el compromís moral, sense perdre de vista les amenaces i els reptes. – M. COLL.
Vídeo de les conclusions de l’Anuari dels Valors 2016
