Recentment ha sortit publicat el llibre No diguis res (Periscopi), una investigació periodística de Patrick Radden Keefe, sobre el conflicte nord-irlandès i les conseqüències fatals que va suposar per a la societat l’enfrontament entre catòlics (republicans) i protestants (unionistes).
L’època coneguda com The Troubles (en català “Els problemes”), les tres dècades més violentes del conflicte, va començar el 1968, quan durant una manifestació republicana a Derry, l’única ciutat a la província de majoria catòlica, la policia va reprimir amb força els manifestants, creant un clima d’enfrontament entre la policia i la comunitat catòlica. El 1970, l’Exèrcit Provisional Republicà Irlandès (IRA) va iniciar una campanya d’atemptats contra els militars i els grups paramilitars protestants es van organitzar per combatre la situació. De llavors ençà, es va aixecar un mur entre les dues comunitats que va durar trenta anys.
La prova més significant que el conflicte podria haver acabat en una guerra civil oberta van ser els fets del Diumenge Sagnant (1972), quan una manifestació, també a Londonderry, va acabar amb un balanç de 14 manifestants morts, víctimes de trets britànics.
Enmig d’un context històric poc favorable per a la pau, semblava impossible que els unionistes protestants, que donaven suport a la pertinença al Regne Unit, es donessin la mà amb els seus conciutadans separatistes catòlics, que defensaven la reunificació entre el nord i el sud d’Irlanda. Però, el reverend Ken Newell i el pare Christopher McCarthy van decidir unir-se en una amistat humana i espiritual.
Newell formava part d’una comunitat protestant unionista, i un viatge a Indonèsia el va fer entendre la importància de la diversitat. Quan va retornar a Belfast, l’any 1976, va intentar posar en pràctica aquesta diversitat espiritual en la tradició catòlica irlandesa, unint-se de la mà amb el pare McCarthy, responsable de la comunitat catòlica de Clonard.
Van començar a anar conjuntament a funerals de policies que havien estat assassinats per l’IRA, i de civils assassinats per grups paramilitars lleialistes. Era força estrany veure ministres protestants i sacerdots catòlics en aquestes cerimònies donant suport a les famílies. Més tard, van començar a participar en matrimonis entre persones de tradicions religioses diferents. Són petites accions que, en un context de violència, es transformaven en grans mostres de valentia, concòrdia i en una aposta decidida per la reconciliació.
LLUITA PER
LA MEMÒRIA
L’escriptor nord-americà d’origen vietnamita Viet Thanh Nguyen escrivia que “totes les guerres es lliuren dues vegades, la primera al camp de batalla; la segona a la memòria”. Tant Newell com McCarthy van optar per la memòria, apostant per la pau i la reconciliació; confiant en la diferència com un tret distintiu entre cultures i rebutjant la lluita armada. Aquesta particular lluita es va traduir en la creació de l’associació Clonard-Fitzroy, una entitat reconeguda pels principals partits irlandesos com un “espai segur” per confrontar idees entre diferents. Amb trenta-vuit anys a l’esquena, l’organització ha inspirat milers d’iniciatives de processos de pau i el 1999 va rebre el premi internacional Pax Christi.
