En la carrera per vèncer la batalla contra la covid-19, més de dos-cents grups de recerca estan buscant la vacuna. Sembla que el més avançat dels assajos, amb un 80 per cent de seguretat, és la vacuna del grup de la Universitat d’Oxford, liderat per la bioquímica Sarah Gilbert qui, mare de tres bessons, bioquímics com ella, han acceptat provar-la en ells mateixos. Aquesta és un senyal d’exemplaritat pública que mostra com de segurs estan dels seus coneixements, procediments (i de la seva mare).
Saben que no es tracta només de competir per obtenir fons econòmics i arribar els primers en tenir la vacuna; sinó que aquestes siguin segures i fiables. Els grups antivacunes i les teories sobre conspiracions poden aprofitar l’avinentesa per ferir greument a la institució científica que millor ens ha funcionat.
A més, un cop tinguem la vacuna, caldrà pensar en la justícia distributiva: qui la podrà pagar? Una vegada sabrem com vèncer el virus, caldrà fer transferència de coneixement, posar-los a disposició de tots i recompensar els esforços abocats, esforços que són públics i privats.
Segurament els diners no són l’únic motor que mou els científics, però sense ells no hi pot haver grans moviments.
Aquesta és una de les notícies d’actualitat que Begoña Román, professora d’ètica de la Universitat de Barcelona, comenta a la revista Valors de setembre (núm. 184) – Il·lustració de Visual Omelette.
