Barcelona va acollir la primera conferència intergovernamental de l’organisme mundial pioner de la pau, que va ser fundat després de la Primera Guerra Mundial.
Fa poc més de cent anys que la Societat de Nacions, la primera gran organització política internacional en favor de la pau i preàmbul de l’actual Organització de l’ONU, va organitzar una estada a Barcelona. Va durar un mes i mig, del 10 de març al 20 d’abril de 1921. Va ser la primera convenció internacional que organitzava la Societat de Nacions un cop finalitzada la Gran Guerra.
En el cas de la Conferència Internacional organitzada a Barcelona, va tractar les Comunicacions i el Trànsit, i el país hi va donar un gran suport des de la persona de Josep Puig i Cadafalch, aleshores president de la Manconumitat de Catalunya, i qui va cedir l’actual Palau de la Generalitat per a acollir-la. El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcleona va permetre celebrar els actes d’inauguració i cloenda.
De la Conferència van sorgir acords i tractats internacionals encara vigents actualment, coneguts com les Convencions de Barcelona, com ara la Convenció i Estatut sobre la Llibertat de Trànsit, sobre el Règim de les Vies Navegables d’Interès Internacional, la Declaració sobre el dret dels Estats sense litoral a pavelló marítim i recomanacions relatives a les vies de tren internacional. En aquella trobada es va fundar a Barcelona l’Organització de Comunicacionsi Trànsit, que va formar part de la Societat de Nacions, i que anys després crearia el codi internacional dels senyals de trànsit rodat.
Els fruits d’aquesta trobada internacional a Barcelona van ser nombrosos. Com ara, el foment de l’interès internacionalista al nostre país, o la voluntat que Barcelona esdevingués seu d’altres iniciatives internacionals, tecnològiques i de pau, en més ocasions. Finalment, la relació entre Catalunya i la Societat de Nacions va assolir una nova dimensió, fins al punt que va generar interaccions entorn d’altres qüestions importants. Per exemple, la temàtica de les minories nacionals, on juristes com Maspons i Anglasell hi contribuïren fins al punt de crear la Unió Catalana Pro-Societat de Nacions, que acabaria presidint en Pompeu Fabra avançats els anys trenta.
Tot plegat va afavorir el creixent interès de Catalunya pels afers internacionals, que tot i que va aturar la Guerra Civil, ha seguit creixent sempre. Actualment, la Biblioteca de Catalunya custodia un important fons sobre la Societat de Nacions amb un miler de publicacions produïdes i enviades des de Ginebra durant el quart de segle que va existir la primera organització política internacional per la pau.
