Aquests darrers mesos, quan les altes esferes internacionals s’han reunit per buscar una solució a la crisi econòmica, s’ha pronunciat de forma reiterada una paraula: prudència. S’ha demanat prudència davant dels mercats financers, en els processos especulatius, en la política comunicativa… La imprudència és causa d’aquesta crisi? Som en general una societat poc prudent? Ens atrau massa el risc? El valor de la prudència no gaudeix de bona reputació, perquè s’associa injustament amb l’estancament, amb la manca de valentia, amb la falta d’objectius… quan és tot el contrari.
Segons els psicòlegs Peterson i Seligman, “les persones prudents mostren una preocupació per les conseqüències de les seves accions i decisions i resisteixen aquells impulsos que
poden satisfer objectius a curt termini i perjudicar metes a llarg termini”. Això, per tant, no vol dir “que no enfoquin la vida de forma flexible i moderada” sinó que ho fan sempre des de “l’equilibri”.
Ara que ja som a l’estiu, la imprudència també es veurà a la carretera, a les platges, a la muntanya, a les zones d’oci nocturn… I és que la prudència també s’associa a l’avorriment. Però la prudència no és incompatible amb l’espontaneïtat o l’entusiasme. Les persones prudents també gaudeixen de l’aventura i la festa, però sempre mantenen la capacitat de modular la seva conducta evitant qualsevol excés perjudicial.
La prudència és un valor aplicable a tots els àmbits de la nostra vida i per això en parlem amb cinc persones molt diverses: la psicòloga Àngels Petit; els periodistes Enric Juliana i Joan Catà; l’economista Carles Torrecilla; i l’aventurer Albert Bosch. La prudència és un valor que cal promoure i sobretot, cal donar-ne testimoni, encara que, lamentablement, gairebé sempre són més efectives les històries dramàtiques conseqüència de la temeritat, que no pas les històries
felices nascudes de la prudència.
