Joan Antoni Melé va decidir ara fa vuit anys deixar la banca tradicional i convertir-se en el subdirector general de Triodos Bank a Espanya, en aquest moment l’entitat financera en més auge a casa nostra. Des d’aleshores, al seu despatx de la seu de l’entitat –ubicada a la Casa de les Punxes de la Diagonal de Barcelona–, un quadre amb diversos cors identifica la seva filosofia de treball. Melé explica que la banca ètica té la mateixa funció que aquest òrgan: “Igual que el cor esbomba la sang per tot el cos, la banca ètica té com a finalitat que el diner circuli, generi vida i que arribi a tothom”.
És possible ser honest i ser banquer?
La gent només posa en dubte la banca ètica en el primer moment, quan encara no ens coneixen. D’entrada hi ha cert escepticisme, però personalment cada dia parlo amb desenes de persones, faig centenars de conferències, i quan acabo molts pocs dubten que el nostre missatge sigui autèntic. Quan parles d’una cosa que realment ets, i no d’una idea, la gent normalment ho accepta.
Li molesta que en aquest moment es critiqui l’honestedat de tots els banquers? Que no es facin diferències, vull dir.
Jo reivindico l’orgull de ser banquer. Els banquers, si actuen de forma correcte, són agents de transformació social. Jo en aquest moment estic gestionant milions d’euros i jo decideixo si aquests aniran a la indústria del petroli, a un centre especial de treball o a l’educació de nens. Els banquers tenim una gran responsabilitat: nosaltres decidim quins projectes avancen.
Però avui no tothom ho veu així. La mala praxis d’alguns els esquitxa a tots.
Fa un temps, en un congrés de professors a Mallorca sobre educació i valors, un grup de mestres dubtaven de la banca ètica. “Tu ets ètic?”, vaig preguntar a un d’ells. “Perquè només si tu ets ètics pots fer que la banca ètica sigui possible, perquè a qui només li interessin els diners, els beneficis… no voldrà anar a una banca ètica”, li vaig raonar. La banca ètica només és possible quan hi ha gent que li dóna suport.
Vol dir que els banquers són caps de turc?
Banquers, polítics… Sempre tenim tendència a culpabilitzar els altres. Hi ha poca gent que es pregunti quina part de responsabilitat té ella en les coses que passen en el món. Els responsables sempre són els altres. Porto trenta-set anys en el món de la banca i conec molts companys honestos als quals els molesta aquesta generalització. També cal tenir en compte que, en certs moments, molts banquers es van veure sotmesos a molta pressió perquè si no feien allò que els manaven perdien la feina.
Podien, però, haver dit alguna cosa davant de certes pràctiques deshonestes, no?
Cert, això no és excusa. De petit em deien: “Més val morir de gana que de vergonya”. D’entrada, però, hem de tenir present que ens falta guanyar confiança amb els altres, perquè la desconfiança genera desconfiança. Quan algú aposta per la part positiva d’un altre està potenciant que aquell projecte surti bé. Entenc que amb tot el que ha passat hi hagi desconfiança, però a Triodos Bank això no ens passa. Nosaltres avui no creixem més de pressa perquè no podríem gestionar bé aquest creixement. En aquest moment el nostre auge es fonamenta exclusivament en la confiança. Com que no fem publicitat, són els nostres clients els que ens porten més clients. (…)
Si vols llegir l’entrevista sencera, pots comprar el número en els nostres punts de venda habituals o demanant-la per internet a redaccio@valors.org.
