A mitjans de la Primera Guerra Mundial, soldats brigadistes austrohongaresos –de nacionalitats i religions diferents– es van unir per commemorar la pèrdua dels seus companys caiguts en el front d’Isonzo. El resultat va ser una església per la pau.
L’Església de Javorca, a l’actual Eslovènia, també coneguda com l’Església de l’Esperit Sant, va ser construïda entre els mesos de març i octubre de l’any 1916 per la Tercera Brigada de Muntanya, unitat de combat del 15è cos, en honor als defensors austrohongaresos caiguts en el camp de batalla de Tolmin, al front d’Isonzo. Era un dels teatres de guerra més ferotges de la Primera Guerra Mundial, on es va lluitar entre 1915 i 1917.
La seva localització no es va deixar a l’atzar, sinó que, com és evident, calia buscar un lloc que fos invisible als ulls de l’enemic. De fet, se situa a 2.500 metres de tots els punts de batalla, i els cims dels Alps Julians l’envolten completament. Es tracta d’un memorial que va sorgir voluntàriament dels soldats i companys dels caiguts que, després de mesos lluitant a primera línia, van tornar a la rereguarda a descansar, tot i que això no els eximia de les seves obligacions militars.
El disseny del temple va ser obra de l’artista vienès i primer tinent Remigius Geyling, que també és l’autor de la decoració artística i de dues imatges d’àngels davant de l’altar. La construcció la va supervisar un constructor hongarès, el tinent artiller Géza Jablonszky, originari de Budapest. Les parts de fusta de l’altar de dins de l’església són obra del mestre tallista de Tirol del Sud Gunner Anton Perathoner.
Com que l’exèrcit austrohongarès estava format per soldats de diferents nacionalitats –majoritàriament austríacs i hongaresos però també italians– es va expressar el desig de pau i cooperació mútua amb el missatge Pax i Ultra ceneris hostium ira non superist (‘Pau’ i ‘La ira de l’enemic no sobreviurà més enllà de les cendres’).
Quan l’església es va completar, catòlics, protestants, cristians ortodoxos, jueus, musulmans i també ateus van assistir al servei de l’església plegats. Per a alguns, l’església representava una autèntica casa de Déu, mentre que els altres la consideraven un lloc consagrat sublim, un santuari on es van poder oblidar, almenys per un moment, de la guerra.
A l’interior de l’església s’hi poden trobar panells de roure amb els noms de 2.565 soldats austrohongaresos caiguts, membres d’unitats de nacionalitats diferents. Els noms dels soldats caiguts de determinats batallons es van enumerar fins a principis d’agost de 1916.
Un espai de pau per a tothom:
L’Església Memorial de l’Esperit Sant de Javorca, declarada monument d’importància nacional, estava dedicada a l’Esperit Sant, símbol litúrgic de pau, saviesa i amor. El santuari era un lloc de culte i meditació per a tothom. Durant la guerra, cada diumenge se celebrava una missa pels soldats. Catòlics, protestants, ortodoxos, jueus, musulmans i ateus assistien en harmonia a l’església; tots buscaven consol espiritual. Avui en dia, l’església commemorativa recorda als visitants els horrors de la guerra i clama per la reconciliació i la pau eterna.
