“Podria ser que la nova política fos només la instal·lació de la lògica del màrqueting a la política? Llavors potser millor que no arribi”.
Amb aquesta pregunta-resposta Daniel Innerarity va plantejar aquest dimarts la seva visió crítica sobre la nova política, el tema que centra el nou cicle que la revista Valors organitza amb l’Ateneu Barcelonès i que s’obria amb una conferència seva a la sala Oriol Bohigas.
Innerarity va efectuar una certa crítica a l’onada protecnologia que viu la política i que les noves formacions han encimbellat. “Al que aspirem és a un societat en què tothom està a casa seva aïllat posant ‘m’agrada’ a l’ordinador?”, es va preguntar retòricament, caricaturitzant les pràctiques dels nous moviments polítics.
En tot cas, no va voler-se definir sobre si podem parlar realment d’un moviment de “nova política”: “No sabem si estem parlant d’una cosa realment nova o si acabarà sent una reposició de coses antigues; ens ho diran els historiadors d’aquí a uns anys. De moment el que si que veiem és que els moviments que es reclamen de la nova política cometen els mateixos errors que la política vella”, va afirmar.
El filòsof va criticar l’acceleració inherent a la nova política, que afecta la seva pròpia naturalesa, perquè la política -va dir- “és deliberativa i necessita temps per a poder treballar bé”. En aquest sentit va comparar la política actual amb la moda i les temporades, de manera que allò nou passa a ser el gran valor. “Fa dos o tres anys ningú em preguntava per la ‘nova política’. Ara en parlem perquè s’han accelerat els temps polítics”, va dir.
Sobre el paper dels valors en la política, Innerarity va dir que el fet que els polítics actuïn amb ètica és una condició necessària però no suficient per a tenir una bona política. I relacionant-ho amb la temàtica de la conferència va afirmar:”Sigui el que sigui la nova política, aquesta no s’esgota en valorar els comportaments ètics dels polítics”.
Finalment, Innerarity va recomanar “diàleg i redefinició de les pròpies posicions” davant la situació en què vivim: “La política està per a combatre la perplexitat davant el que passa i no arribem a comprendre”. I va fer una crida a la creació de grans consensos perquè, segons va assegurar, allò revolucionari en política és posar-se d’acord: “En política, el més conservador és mantenir els desentesos”. JOAN SALICRÚ
