No és difícil identificar desacords morals profunds entre diferents comunitats, cultures i tradicions. Cal dir sempre la veritat? La poligàmia ha d’estar permesa? I l’eutanàsia? El relativisme moral defensa que els judicis morals no són universals ni absoluts, sinó que són relatius a una tradició, cultura o comunitat. En algunes comunitats la mentida està sempre prohibida mentre que en d’altres no cal dir sempre la veritat. El mateix passa amb la poligàmia i amb l’eutanàsia. Diferents comunitats tenen diferents codis morals.
Tenint en compte la gran diversitat cultural del nostre món i posicionant-se en contra del relativisme moral, Martha Nussbaum defensa una proposta ètica i política de caràcter universal: l’enfocament de les capacitats. Al llibre Crear capacitats (2011), la filòsofa nord-americana parteix de dues preguntes que es fan persones de totes les comunitats i tradicions: “Què soc capaç de fer i de ser? Quines són les meves opcions reals?”
Nussbaum defensa que totes les persones haurien de tenir garantides una sèrie de llibertats bàsiques: les capacitats centrals. Ara bé, segons l’autora no s’ha d’obligar a ningú a fer servir aquestes llibertats en un sentit o en un altre. Per exemple: tots hem de tenir llibertat de culte religiós però ningú no ens pot obligar a pertànyer a una certa confessió.
Els relativistes morals respondrien a Nussbaum que la seva teoria no és res més que una altra opció ètica i política entre moltes altres. I que defensar la universalitat de la seva teoria és imperialisme moral: un altre cop, es vol imposar la moral occidental arreu del món. L’enfocament de les capacitats peca d’imperialisme moral? O és una proposta que respecta i inclou totes les cultures i tradicions amb l’única condició que respectin la llibertat d’elecció individual, és a dir que no oprimeixin ningú? (En un debat com aquest, de filosofia pràctica, també cal tenir en compte les conseqüències reals de totes dues posicions.)