A aquestes alçades, que el plàstic s’ha convertit en un problema mediambiental de grans proporcions no és cap notícia. Resulta especialment greu pel que fa referència al consum de plàstic d’un sol ús, com ara les bosses o les palletes per les begudes. Cada any es produeixen més de 500 milions d’ampolles de plàstic. Només a l’estat espanyol, un 50% d’aquestes ampolles i envasos de plàstics acaben al contenidor de la brossa. La situació cada vegada és més insostenible, si tenim en compte les dades que facilita Greenpeace, segons les quals al 2020 es produiran un 900% més de plàstic que l’any 1980.
Davant aquesta realitat cal prendre mesures de tota mena. I un dels àmbits on sembla que per fi es comença a prendre consciència és a les botigues i supermercats. Es en aquests tipus d’establiment on més residus de plàstic es generen, doncs no només s’hi poden trobar envasos i ampolles de plàstic, sinó també sabates i envasos per a productes com ara les fruites i les verdures. I, ben mirat, no hi ha cap mena de necessitat de presentar les pomes o els tomàquets en safates de porexpan embolicades amb paper de plàstic.
Per això, cada vegada són més els establiments que estan adoptant mesures per frenar aquest consum de plàstic, també pressionats per les campanyes d’entitats com Greenpeace i dels usuaris que, a través de les xarxes socials, es dediquen a denunciar l’abús del plàstic en el nostre consum diari.
Recentment, a Nova Zelanda acaba de posar-se en marxa la campanya “Food in the nude” (menjar despullat). Aquest nom provocador fa referència, ni més ni menys, a la necessitat urgent d’alliberar les fruites i verdures de les seves innecessàries safates de plàstic. Els establiments que s’han sumat a la campanya es comprometen a fer que l’envasat de totes les botigues sigui 100% reutilitzable, reciclable o compostable per a l’any 2025.
Segons apunten alguns mitjans, les vendes de fruites i hortalisses s’han disparat fins a un 300% després que diversos supermercats de Nova Zelanda hagin decidir abandonar els envasos de plàstic i “despullar” els seus productes. Una senyal que una part dels consumidors estan ja força conscienciats sobre la problemàtica del plàstic i la necessitat de prendre mesures urgents.
A Barcelona, la botiga Yes Future ha estat la primera en presentar-se com un supermercat lliure de plàstic. I cadenes de supermercats com ara Carrefour també han sortit als mitjans per iniciatives com ara la de permetre que els clients portin envasos de casa per servir-se els productes frescos de la secció de fruiteria, carnisseria i xarcuteria. Una altra formula per evitar gastar plàstic inútil.
Al mateix temps, aquestes mesures, que en el fons el que fan és retornar als supermercats els principis de tota la vida de la compra a granel, també contribueixen a evitar el malbaratament alimentari, doncs els clients ja no es veuen obligats a comprar bosses o safates plenes de fruita de la que potser una part acabarà fent-se malbé. Comprant a granel, el client agafa només allò que realment necessitat, estalvia danys al medi ambient i contribueix a reduir l’impacte de la petjada alimentària.
8,3 mil milions de tones de plàstic
Des de l’inici de la producció als anys 50 s’han fabricat uns 8,3 mil milions de tones de plàstic, el que equival al pes d’uns mil milions d’elefants. Els fabricants de begudes produeixen més de 500 mil milions d’ampolles de plàstic d’un sol ús cada any. A Europa, la producció de plàstic va arribar als 60 milions de tones el 2016, amb Alemanya (24,5%), Itàlia (14,2%), França (9,6%), Espanya (7,7%) i el Regne Unit (7,5%) com a països capdavanters. Xina continua sent el principal productor de plàstics amb un 29% del total el 2016, seguit d’Europa (19%) i Amèrica del Nord (18%). A Àsia es produeix el 50% del plàstic del món en l’actualitat.
Secció realitzada amb el suport de:
