“Dir no és molt més difícil que dir sí”, sentencia Francesc Torralba en començar l’entrevista a propòsit del seu llibre Saber dir no. La saviesa que allibera. Es tracta de la darrera novetat editorial d’aquest prestigiós filòsof, autor d’una llarga col·lecció de llibres d’assaig filosòfic. En aquest sentit, Torralba afirma que “som lliures de dir que no i no ens hem de justificar ni penedir d’haver-lo dit”, ja que “quan diem no també marquem el nostre perfil i itinerari vital”.
Pel filòsof català, cal ponderar tanmateix els nos que diem a la nostra vida, “ja que moltes vegades quan diem no, no som conscients de tot allò que un descarta”. Així, no podem omplir-nos la boca només de nos, especialment en allò que concerneix a l’educació dels més petits. “Cal alternar i saber gestionar els nos, ja que “quan només diem sí, construïm un tirà, però sentir només no també és molt frustrant”.
Fa uns anys es deia que vivíem permanentment instal·lats a la cultura del no. En aquest sentit, Torralba afirma que “tendim a dir no per preservar una espècie d’autonomia”, però que d’aquesta manera “tampoc creixem”. “No podem dir sempre que no, ni sempre que sí, cal negociar”.
El filòsof no dubta en reconèixer que la seva darrera obra és una mena de manifest vital, on fa un llistat de coses a les quals ell personalment diu no. Són valors, principis vitals. En aquest sentit, afirma Torralba que “per dir no s’ha de ser valent i constant, perquè l’altre ens intentarà seduir perquè canviem d’opinió”. Així, Torralba creu que “és relativament fàcil mantenir el no quan la causa és majoritàriament compartida per la resta”. El que és difícil, per ell, són els “no minoritaris”. I és que, en definitiva, “dir no és renunciar, però també ho és dir sí”. – SANDRA BALAGUÉ.
