Fa anys, Frances Haugen va perdre una amistat arran de la desinformació que corre per Internet. Llegint teories de la conspiració a la xarxa, es va radicalitzar i la relació es va acabar trencant.Així ho va explicar en l’entrevista de feina que va fer a Facebook, l’any 2019, insistint que volia contribuir a crear un Internet menys tòxic. La van agafar. Però, dos anys després, va deixar l’empresa convençuda que Facebook i productes seus com Instagram o WhatsApp fan mal a infants i adolescents, debiliten la democràcia i atien les divisions socials.
Nascuda a Iowa City, filla d’un doctor i una pastora episcopaliana, de petita estava acostumada a anar als caucus de les primàries nord-americanes, reunions de veïns en què es decideix, de manera més o menys assembleària, a quin candidat donar suport. Explica que és allà on va aprendre a valorar la importància de la democràcia i la participació.
El 3 d’octubre, Haugen, de trenta-set anys, es va presentar davant del món. En una entrevista al programa 60 minutes, va revelar que ella era la persona que havia filtrat els documents que demostraven que Instagram sap que té efectes nocius en l’autoestima d’una de cada tres adolescents que utilitza l’aplicació. Ella era la gola profunda que havia ensenyat a tot el planeta la roba bruta de la xarxa social creada per Mark Zuckerberg.
A la seu de Menlo Park, Haugen treballava com a gestora de producte en el departament d’integritat cívica, una àrea que va tenir protagonisme durant les últimes eleccions presidencials als Estats Units però que passats els comicis es va dissoldre. Per ella, l’assalt al Capitoli, que creu que Facebook va alimentar, va ser la gota que va fer vessar el got. Va dimitir, farta que, quan hi havia un “conflicte d’interessos” entre el que era bo per al públic i allò que era bo per a Facebook, la companyia sempre optés pel camí que li proporcionava més beneficis. Abans de marxar, però, va copiar d’amagat centenars de documents interns que va enviar al diari The Wall Street Journal.
Graduada en Enginyeria Informàtica i havent treballat a Google, Yelp o Pinterest, Haugen està especialitzada en la gestió d’algoritmes, les fórmules que determinen què té més o menys visibilitat en els murs dels usuaris. Els algoritmes poden influir en allò que pensem, decidir eleccions o encendre conflictes violents. Amb gairebé 3.000 milions d’usuaris i uns ingressos superiors al PIB de molts països, Facebook s’ha convertit en un gran germà que Orwell no va arribar a imaginar, uns i zeros que saben més de nosaltres que nosaltres mateixos.
El de Haugen, doncs, és el testimoni de qui entén el llenguatge d’aquest gran germà. De qui ha vist el cor de la bèstia. Alerta que, per guanyar diners, Facebook necessita que els usuaris passin com més temps millor connectats a la xarxa social. Per aconseguir-ho, les publicacions que generen reaccions viscerals són molt més útils que no pas les més assenyades. I aquesta és la feina de l’algoritme.
Hauge, a qui un senador va definir com “una heroïna americana del segle XXI”, no és la primera persona que llança una alerta sobre el poder desmesurat que estan agafant les corporacions tecnològiques. Molt probablement, tampoc serà l’última.
