Fem un ús saludable de la ment?

Proposo interpretar la qüestió ‘Per què hem per- dut la raó?’ en el sentit de per què hem perdut el seny o el senderi? I –encara millor– de si en les societats avançades estem fent un ús saludable de la ment o del pensament? Estem fent servir en sentit ampli el terme raó per a referir-nos al bon funcionament del conjunt de les facultats humanes.

El pensar que anomenem racional sol pressuposar el bon funcionament harmònic i equilibrat del conjunt de les diverses facultats humanes, ja que remet a molts tipus de raonaments força complexos i diversos. Inclou, per exemple, fer càlculs, determinar causes i conseqüències dels fets, avaluar fins considerar el pes dels diversos valors a tenir en compte, evitar els prejudicis, no caure en fal·làcies cognitives i inclús vigilar perilloses argumentacions del tipus que els fins justifiquen els mitjans.

Com veiem, l’enteniment inclou molts tipus diversos de judicis, argumentacions i apreciacions. Per això els clàssics consideraven la prudència com la facultat superior i més decisiva al tenir en compte la totalitat dels factors rellevants i evitar que els uns eclipsin els altres. En aquesta línia, Aristòtil defensa el ‘savi’ punt just, ja que a cada virtut –per exemple la valentia– li corresponen dos vicis per excessos contraposats –la covardia i la temeritat.

La història ha mostrat que molts dels problemes dels projectes racionals humans provenen d’una ambició dogmàtica i no prudencial, per això Hölderlin avisa de què paradoxalment “quan els humans han volgut convertir l’Estat en el seu cel, sovint l’han acabat convertint en el seu infern”. Per a evitar errors similars, els clàssics van formular el savi consell “res en excés” que demana evitar la desmesura, la unilateralitat i el desequilibri de cap facultat, per bona que sigui, incloent-hi la raó. Igualment, Spinoza aconsellava desenvolupar una mens sana in corpore sano.

Cal evitar caure, doncs, en la fredor i en la unilateralitat racional excessiva, la qual sol ser característica del comportament de psicòpates i paranoics. Car sovint mostren una coherència lògica espaordidora però, com que sempre la focalitzen en una única direcció o idea obsessiva; acaben convertint la vida en un desori.

L’exemple famós de John Forbes Nash ens avisa que inclús Una ment meravellosa com la seva, capaç dels descobriments que li van fer guanyar el Nobel de Economia el 1994, pot tenir una gravíssima crisi paranoica com la narrada en les homònimes novel·la de Sylvia Nasar i pel·lícula de Ron Howard. Allí veiem que, inclús una ment poderosíssima, només va aconseguir sortir de la paranoia conspirativa, parcialment, gràcies a molta ajuda i a llargs esforços.

És també molt emblemàtic l’inquietant però entranya- ble personatge de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory. Però, per a destacar casos reals, mencionarem l’explicat pel neuròleg Antonio Damásio d’un malalt amb una lesió cerebral molt concreta que, no li afectava el raciocini estricte, però sí la presa racional de decisions.

Una sèrie inacabable de pensaments nimis

Resulta, per exemple, que quan es tractava d’escollir la da- ta per a la propera sessió mèdica, el pacient entrava en una sèrie inacabable de raonaments sovint nimis a favor i en contra de les diverses dates. Els metges, cansats de veure que mai no acabava ni podia prendre una decisió, inevita- blement havien d’interrompre’l després d’un temps prudencial i simplement demanar-li directament: “Llavors confirmem el dia X?”. En aquell moment el pacient –al qual això li passava en pràcticament totes les decisions i que en estar en tractament tenia molta disponibilitat de temps– solia contestar simplement: “D’acord, m’ho apunto”.

Allò sorprenent d’aquest cas neurològic és que el pacient podia raonar amb plena normalitat, però no podia aturar per si sol el procés de raonament, el qual és potencialment infinit, ja que sempre hi ha possibles consideracions addicionals a incloure. En la interpretació del cas, el doctor Damásio conclou que el problema, que tenia el pacient per a detenir el seu procés deliberatiu, no provenia estrictament del neocòrtex sinó que tenia afectada una funció emotiva límbica encarregada de tallar l’argumentació racional quan deixava de tenir sentit emocional mantenir-la oberta indefinidament.

Avui, les teories neurològiques més avançades tendeixen a destacar la coimplicació complexa de tot el sistema nerviós i orgànic (incloent hormones, etc.) en la major part de les grans funcions orgàniques, incloent-hi les cognitives més altes. Concretament aquestes es deixen de considerar com a patrimoni exclusiu del neocòrtex, com passava fa unes dècades, i es pensen dins d’un mo- del molt més complex i interrelacionat.

Per això, el neurocientífic David Eagleman descriu el funcionament del cervell com un molt complex conjunt de nodes connectats entre si, sense que –en contra del que se solia pensar– hi hagi cap centre únic ni tot poderós de control. La major part de les funcions s’executen interrelacionant de forma força horitzontal diversos nodes, sense que sempre predomini un o el mateix, és a dir, sense que la decisió última pugui situar-se permanentment en un únic punt.

Eagleman usa l’exemple –en part irònic– de les comissions i diversos òrgans que estructuren un Parlament democràtic, els quals no sempre actuen mecànicament de dalt a baix. De fet, els més eficaços manifesten una notable flexibilitat, horitzontalitat i autonomia que explica que –tant els cervells com els Parlaments– puguin adaptar-se a molt diverses circumstàncies, incloent-hi reptes nous i no previstos amb anterioritat.

Avui fem un ús més insà de la raó?

Respecte a la qüestió de si actualment hi ha indicis d’un ús més insà de la raó, crec que es perceben indicis preocupants. En molts sentits les societats avançades es mostren molt influenciables per les tecnologies digitals i, especialment, per les xarxes socials telemàtiques, ja que fàcilment exacerben tendències perilloses. Tot indica que no són fenòmens nous sinó que tenen antecedents en comportaments tradicionals, però que es produeixen més forta i descontroladament en entorns online com les xarxes socials.

S’hi constata la menor eficàcia dels mecanismes inhibitoris de l’agressivitat que funcionen en un entorn cara a cara i, per tant, un gran augment de l’agressivitat fàcil i de la intransigència gregària; del seguidisme acrític dels prejudicis grupals i del principi d’autoritat (constatats en els experiments clàssics de Milgram); de l’acceptació banal de comportaments malvats que Hannah Arendt va analitzar a Eichmann a Jerusalem; de l’acceptació acrítica de fakenews (que van més enllà de les supersticions tradicionals) i del creixement de fenòmens de postveritat.

Són entorns doncs on s’exacerben tendències perilloses (‘culpables’ deia acusadorament Kant) ja destacades tradicionalment perquè, en termes de l’antropòleg Edgar Morin, dins de l’homo sapiens hi ha també inscrit un homo demens. Malgrat, que la humanitat ha evolucionat cap a la raó, això no l’ha allibera totalment de la barbàrie i de les ombres, sinó que sovint les recrea en i a través de la raó.

Aquestes ombres poden ser interpretades de forma oposada segons la implicació que hi pot tenir la raó, com s’expressa implícitament en el famós gravat de Goya amb el lema ‘El sueño de la razón engendra monstruos’. És interpretable alhora com: “és quan la raó dorm i per tant deixa d’actuar que apareixen els monstres”; però es pot interpretar també com: “és quan la raó té [certs] somnis, que ella engendra monstres”. Cal recordar que, al llarg de la història, els somnis de la raó han estat interpretats unes vegades més com “fantasies que res tenen a veure amb la raó” i, d’altres vegades, com a “ideals fanatitzats característics de la raó”.

Cal continuar aprofundint en aquestes qüestions a partir de l’enorme complexitat que, cada vegada més, descobrim darrera de la raó i de la ment humanes.

Gonçal Mayos és filòsof i professor de la UB. Actualment dirigeix l’Open Network for Postdisciplinarity i Macrophilosophy (OPEN-PHI) i presideix el Liceu de Filosofia Joan Maragall

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *