El primer procediment fotogràfic el va inventar el científic francès Joseph Nicéphore Niépce cap al 1824. Aleshores, per obtenir una imatge s’havia d’escampar betum de Judea sobre una placa de plata i, després d’un temps d’exposició de diversos dies, s’obtenia una imatge.
Dos segles més tard, per fer una foto només hem més de prémer un botó del telèfon mòbil. En dos-cents anys, les fotos han passat de l’excepcionalitat a la quotidianitat. Avui, consumim una quantitat d’imatges diàries mai assumida abans en la història. En una cultura líquida, ràpida i que aposta per la síntesi expressiva, la imatge guanya la partida a la paraula. Vivim en la societat de la imatge.
Però estem preparats per interpretar un món basat en la imatge? Sabem llegir les imatges? En l’àmbit educatiu, en els plans d’estudis s’hauria de potenciar l’alfabetització visual? Veiem el que volem veure o només el que volen que vegem? Fa poc, el fotògraf mexicà Pedro Meyer, assegurava en una entrevista: “Avui tots som fotògrafs, però amb una cultural visual escassa”.
Potser, igual que hem fet tots amb les lletres, també hem d’aprendre a llegir, a interpretar, les imatges. Una oferta educativa que no hauria de ser exclusiva dels professionals que treballen amb aquests recursos (artistes, publicistes, dissenyadors, fotògrafs, cineastes, etc.), sinó general; perquè comprendre el llenguatge visual no és només reconèixer una obra d’art, és saber llegir qualsevol imatge i copsar-ne el concepte.
En conclusió, només amb una bona cultura visual podrem opinar sobre el que veiem, ser exigents i crítics amb els missatges visuals que ens arriben, responsables amb les imatges que generem i reduir la possibilitat que ens manipulin. Però sobretot, amb una bona educació visual, tindrem un coneixement i una comprensió més profunda de la societat que ens envolta.
