A Europa cada setmana es generen més de 50.000 tones de restes de xampinyó. Es pot treure algun profit d’aquest producte? Doncs sembla que sí. El projecte europeu Funguschain, en el qual participa la Universitat d’Alacant, busca l’obtenció de compostos d’alt valor a partir de les restes d’aquest bolet i amb el qual després poder generar productes de neteja de la llar ecològics, bioplàstics (bosses, guants o paper film) o complements alimentaris per a gent gran o esportistes.
Aquest projecte , de quatre anys de durada i 11 milions d’euros, liderat per una empresa holandesa BioDetection Systems, es pot veure com una simple curiositat, però ha despertat molt interès. Actualment participen en aquesta iniciativa un total de 16 socis, entre els quals hi ha universitats, centres d’investigació i empreses de diverses països entre ells Espanya, Països Baixos, Irlanda, Itàlia, Regne Unit, Bèlgica, Croàcia, Suècia i Portugal.
Des del grup d’investigació d’Anàlisi de Polimeros i Nanomaterials (NANOBIOPOL) de la Universitat d’Alacant (UA)es treballa en aquest projecte concretament en la fase d’obtenir substàncies amb una alta capacitat antimicrobiana i antioxidant de les restes de xampinyons. – REDACCIÓ.
