L’axiologia és la part de l’Ètica que tracta dels valors i dels factors que fan que en tinguem uns o uns altres, de la jerarquia de valors de cada comunitat, i com ens influencien en l’acció. Els valors van ser part del debat intel·lectual dels dos primers terços del segle passat, sense que s’arribés a cap consens clar. No en va la Filosofia s’interessa més pels interrogants que no pas per les respostes.
Les ciències cognitives situen avui els valors en la personalitat profunda de l’individu, més enllà de les creences; aquestes es poden alterar, però els valors molt difícilment ho fan. Tot infant interioritza en la socialització primera els valors, i els descompta com a “normals”, perquè encara no té capacitat crítica. Canviar els valors és formatar i resocialitzar l’individu, pensi’s en qui trastoca els seus referents radicalment (posem per cas, a l’entrar o sortir d’una secta).
Els valors tenen polaritat, en un extrem hi ha el valor positiu i en l’altre el contravalor o antivalor, com ara en els binomis solidaritat i egoisme, masclisme i igualtat de gènere, justícia i injustícia o dogmatisme i disposició oberta. Per a George Moore els valors porten a una intuïció primària i radical, irreductible a l’anàlisi. Ho explica amb l’exemple d’allò que és “groc”. La grogor es pot estudiar des de les longituds d’ona, la reacció dels òrgans visuals o les connotacions associades (atenció, perill, prudència). Però tot plegat ni esgota o explica el què últim del “groc”.
Què fa que unes mones en situació experimental es revoltin si, havent fet el mateix que les seves companyes, no reben el seu premi? La injustícia i la falta d’equitat són al límit una intuïció? Pluralitat de valors, societats democràtiques i plurals, i uns tots que no són la suma de les parts (com ensenya l’Ecologia). D’aquí que Daniel Innerarity encari la gestió de la complexitat social i del govern de les democràcies actuals defugint els plantejaments simplificadors del segle passat.
