Heu conduït alguna vegada un cotxe elèctric o un cotxe híbrid? Segurament la majoria de nosaltres ja hem tingut la possibilitat de tenir-ne un a prop ja que són molts els conductors que avui es decideixen per un d’aquests vehicles, ja sigui per consciència ecològica o per les facilitats econòmiques que l’administració ofereix.
Aquests vehicles, denominats eco-friendly (curosos amb el medi ambient) no necessiten o necessiten menys benzina i per tant no generen gasos contaminants, com el diòxid de carboni, tant perjudicials per la ja malmesa Capa d’Ozó.
Un aspecte que també descriu aquests cotxes és la seva manca de soroll o un soroll molt mínim reduït a l’arrancada, la frenada i en certs moments de l’acceleració. Degut a què el motor no és de combustió tradicional el so que emet quan circula a baixa velocitat és molt suau, quasi imperceptible.
Aquest tret també és beneficiós pel medi ambient ja que amb aquest volum de so i vibració es disminueix la contaminació acústica. Aquest, un problema real sobretot en els nuclis urbans on s’afegeix el soroll de fàbriques i màquines de construcció, és un determinant físic de salut que pot afectar les persones tant en l’esfera biològica amb mals de cap i/o pèrdua d’audició com a la psicoemocional (estrès, irritabilitat, ansietat, problemes d’higiene del son…).
Per tant, amb la reducció de soroll aquests cotxes afavoreixen la pacificació de l’entorn i al benestar global, sobretot de persones ja malaltes o d’edat avançada. Però això que sembla un benefici rellevant per a la salut porta un perill amagat: la manca de so no permet al vianants percebre l’arribada del cotxe, la qual cosa redueix el marge d’acció en cas d’atropellament.
Davant aquest fet, no fa gaire hem conegut la notícia de l’aprovació d’una nova llei de la Unió Europea que implicarà tots els vehicles elèctrics i híbrids que es venguin a partir del 2021 i aquells que es vulguin homologar a partir d’ara. Aquesta llei obliga els cotxes a fer soroll. Serà el fabricant qui decideixi el tipus de so però haurà de ser semblant al que faria un motor clàssic oscil·lant entre els 56 i els 75 de cibels quan el cotxe circuli a menys de 20 kms/hora o vagi marxa enrere. Així els vianants podran anticipar que tenen a prop un vehicle i per tant extremar la precaució.
Ja feia anys que associacions de persones amb discapacitat visual o auditiva demanaven una reflexió sobre la manca de soroll dels cotxes i el problema que podia suposar per col·lectius vulnerables en carretera, com les persones amb discapacitat o els ciclistes, que veien créixer la probabilitat de patir un accident. La Unió Europea dona resposta així a una necessitat creixent en seguretat vial després de consultar amb experts, però alhora atura la preuada disminució de la contaminació acústica.
Ens trobem davant d’un conflicte ètic? Malgrat no sigui un dels temes que se solen identificar com a dilema, ja que normalment els associem a temes mèdics, sí que podem assegurar que la deliberació ètica podria ser d’utilitat: quin és el major benefici per la comunitat, el control del soroll i per tant el benestar global de la població o la seguretat dels vianants en un moment de major incidència dels atropellaments? Creieu que és una mesura justa i que s’han valorat els pros i els contres de totes dues problemàtiques: la mediambiental i la seguretat? Quins elements penseu que s’han tingut en compte per desenvolupar aquesta llei?
