Els barcelonins tenen molt millor imatge de la ciutat on viuen que no pas del conjunt de ciutadans que hi viuen. A la Barcelona “col·lectiva” se li atribueixen valors més positius (oberta, tolerant, moderna, culta, innovadora o organitzada) que a la Barcelona de les persones concretes. Això, és clar, des de l’òptica dels autòctons, molt més crítics que no pas els estrangers que viuen a la ciutat.
És una de les dades curioses que s’extreu d’un dels estudis presentats aquest dimecres dia 20 a la sala Moragues del Born Centre Cultural per part del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, aquesta dada apareix a L’Estudi qualitatiu dels valors de Barcelona i la ciutadania, amb dades de juny 2016, que es va presentar juntament amb l’Enquesta de Valors Socials amb dades de 2014.
Aquest baròmetre per copsar l’opinió dels barcelonins s’elabora cada quatre anys i, respecte la darrera onada, corresponent al 2010, els habitants de la capital de Barcelona haurien recuperat una actitud més oberta i tolerant que, de fet, coincideix amb la sèrie històrica anterior a 2010. Ras i curt: després d’una edició en què els efectes de la crisi econòmica provocaven un cert replegament en termes de seguretat i prevenció envers la immigració, en aquest nou baròmetre els barcelonins recuperen els valors de tolerància i llibertat que els són habituals.
En comparació amb l’enquesta de 2010 les persones veuen la societat en què viuen com “més sexista, més racista, menys demòcrata, menys tolerant i molt poc optimista” envers el futur. També la veuen com menys consumista però més materialista. En això es percep clarament el rastre deixat per la crisi. Per contra, també veuen la societat com més respectuosa amb el medi ambient i més solidària. De fet, puja notablement el nivell de confiança interpersonal (del 31% al 39%), i hi ha un salt encara molt més gran (del 16 al 48%) en la creença que la gent està disposada a ajudar els altres.
MÉS TOLERANTS AMB L’HOMOSEXUALITAT I MENYS RELIGIOSOS
L’Enquesta de Valors Socials també assenyala dues grans tendències de fons que sí que suposen una evolució: creix un deu per cent el nombre de persones que admeten que els homosexuals puguin adoptar fills i baixa fins a un 25 per cent les persones per les quals les creences religioses són importants. Barcelona, doncs, seria més tolerant amb la homosexualitat i menys creient.
D’altra banda, també s’observen fenòmens vinculats a la família com que els treballadors cada cop estan més preocupats per la conciliació que no pas per tenir una feina amb un bon sou o que es desvincula el fet de tenir parella del de tenir descendència. Amb tot, l’atur segueix sent la principal preocupació dels barcelonins, i queda molt lluny el que es troba en segona posició, que és la corrupció (per bé que aquells que es manifesten preocupats pel tema han passat del 0,2% al 21,7%).
Respecte el fenomen de la immigració es constata que la població de creença musulmana que viu a la capital catalana mostra una escala de valors realment molt diferent. “L’escletxa entre el mainstream social i els musulmans és gran, però la ràpida secularització de la societat l’engrandeix”, es pot llegir a les conclusiones de l’informe. A partir d’això, es conclou que aconseguir la integració plena d’aquests immigrants és molt és difícil en un context que es mou tan ràpidament.
A la taula rodona posterior, moderada per Joan Salicrú, periodista i codirector de Valors, els tres ponents -Marina Subirats, Àngel Puyol, Jordi Muñoz- van reflexionar sobre les tendències i paradoxes que s’apunten en els dos estudis. Puyol, professor d’Ètica a la Universitat Autònoma de Barcelona, va apostar per canviar l’eix d’anàlisi i parlar no pas de valors conservadors/progressistes sinó de més o menys igualitarisme. Per la seva banda, Marina Subirats va criticar com està desapareixent la noció que els joves han de cuidar als grans. I Jordi Muñoz, per la seva part, va confirmar l’auge dels posicionaments d’esquerres i independentistes tot i que els va emmarcar dins una pulsió clarament esquerranosa (històricament) de la societat catalana. – REDACCIÓ
