L’inici d’un nou any és una bona ocasió per fer la llista dels bons propòsits. Personalment, entre d’altres, m’he marcat el bon propòsit d’enviar el meu article per a Valors amb puntualitat (cosa que no sempre aconsegueixo).
Però, de moment, aquest mes ja l’he enviat amb un cert retard. Sempre puc dir que he estat més atrafegat del que seria normal. I, ara que hi penso, deixar d’anar atrafegat podria ser un altre bon propòsit pel nou any.
Això em fa pensar en una genial escena que Fiòdor Dostoievski dibuixa a Els germans Karamàzov. En un moment de la novel·la, l’Ivan, un dels germans, pateix una al·lucinació durant la qual manté una conversa amb el diable. Un diàleg que conté idees molt profundes i, al mateix temps, passatges divertidíssims. I hi ha un moment d’aquesta conversa en què Dostoievski fa que el diable digui el següent:
«Jo, per exemple, t’ho diré amb franquesa i senzillament, aspiro al no-res. “No, cal que visquis -em diuen-; perquè, sense tu, res no existiria. Si tot fos raonable damunt la Terra, no hi passaria mai res: sense tu, cap esdeveniment; ara bé, cal que hi hagi esdeveniments”. Jo faig, doncs, la meva obligació, però a contracor, només per suscitar esdeveniments; realitzo l’irracional, com a persona manada».
És a dir, si seguim amb la idea de Dostoievski, haurem de convenir que l’acció, l’activisme, el no-parar… són «obra del dimoni»! El que seria raonable és una vida contemplativa: el «no-parar», el complicar-se la vida, són coses «diabòliques».
Un dels motius del meu atrafegament aquests dies de Nadal és donar un petit cop de mà, en les feines tècniques, als Pastorets de la Sala Cabanyes. A Mataró representem els Pastorets de Ramon Pàmies, L’Estel de Natzaret. Al principi de l’obra, el dimoni anima els seus diables a escampar el pecat per tot el món: «Recorreu tots els àmbits de la terra fent tant mal com pugueu. Llanceu els vicis a raig per tot el món. En vostra ajuda, crideu a la luxúria, a l’avarícia, a la calúmnia, a la mentida, a l’odi…»
Certament, el Satanàs dels Pastorets té tot un programa de maldat. La llista de «vicis», o pecats, és llarga. Però, tot i així, si Dostoievski pogués retocar el text de Pàmies, potser hi afegiria el pecat del «no-parar».
Albert Dresaire Gaudí és consultor en TIC i gestió documental
