Quin infern pot ser anat de viatge en cotxe amb els fills. Que si es maregen, que si s’avorreixen…, són queixes que sovint ens plantegen. Semblaria a vegades que és millor no anar de vacances amb el cotxe, però no! Avui us donaré algunes receptes per aconseguir que anar en cotxe en família no es torni una tortura i per no caure en la facilitat d’acoblar els infants a la pantalla portàtil.
Jo recordo que quan era petit, ara fa uns 30 anys, jo era dels que em marejava. Em marejava només anant a casa la meva àvia, per fer set quilòmetres acabava de la pitjor manera. Ara de gran, he intentat entendre que em passava i he arribat a la conclusió que m’avorria. I que l’autobús anant de colònies no em passava, perquè allà em divertia. I què feia per divertir-me, per distreure’m? Tres verbs són fonamentals: parlar, jugar i cantar. Llegir? Prohibit!
Parlar. Alimentar el cuc de la conversa és un dels divertiments bàsics en qualsevol viatge en cotxe. Si pensem una mica, sempre trobarem aquella conversa que va quedar a mitges, aquella pregunta que no va acabar de ser resposta. Un consell? Temes lleugers! No hi ha pitjor situació que una discussió acalorada en ple Monegros. Agafar velocitat de creuer en temes lleugers pot fer endinsar-nos en la relativitat del temps i l’espai fent que el viatge sigui més curt.
Jugar. Bé, els jocs possibles dins el cotxe han de ser en relació a la paraula i la mirada. Les mans no han de funcionar gaire i la mirada si pot ser fixada a fora. Tres jocs que jo practico: El veig, veig. També hi ha el joc en podríem dir, el primer que vegi que digui jo!, llavors per exemple, el primer que vegi un cotxe vermell que digui jo… i l’últim encadenar paraules o síl•labes, en el qual un jugador diu una paraula i el següent n’ha de dir un altre començant per la última lletra o síl·laba de l’anterior. Ah! I un de genial, explicar una història, un comença una història i els altres la van seguint per torns fent córrer la fantasia!
Cantar. Amb això no hi ha competència possible. Cantar, seguint una cançó, reproduint-se al ràdio-cd o alguna que recordem. Aquesta és una de les millors pastilles contra el mareig que conec i quan més dinàmica i imaginativa millor. Paf era un drac màgic, Les pometes i fins i tot El sol solet, ben portades i ben cantades, poden ser la delícia pels més petits i el descans pels més grans. – JORDI ALCÀSSER.
