El campus d’ESADE a Sant Cugat és un petit món aïllat. A l’espai existent entre les dues rengleres d’edificis s’hi poden sentir diversitat d’idiomes: gran exemple d’educació global. En el departament de Ciències Socials d’aquesta institució hi treballa David Murillo, sociòleg amb una àmplia experiència en l’àmbit de la responsabilitat social corporativa, qui intenta tossudament introduir noves i alternatives visions de l’economia en un espai on el negoci i el capital mana.
Estem vivint un procés de mercantilització dels valors?
Hi ha elements que sí que ens indiquen aquest procés. Ara bé, jo sóc seguidor de Karl Polanyi, un autor que l’any 1944 va escriure un llibre titulat La gran transformació, en el qual parla d’un doble moviment. Per una banda, certament, hi ha una mercantilització creixent dels diferents àmbits de la vida. L’anomenada “economia col·laborativa”, seria això. Estem observant l’entrada dels valors del capitalisme a uns espais on fins ara no hi havien entrat. Però això no és nou.
Ah, no?
Aquesta és una tendència històrica que comença al segle XVIII quan es mercantilitzen les terres –moltes terres comunals passen a ser privades–, quan els oficis es proletaritzen, etc. La tendència a la mercantilització ha existit sempre en l’evolució del capitalisme. Ara podem dir que “compartim” una habitació, però en el fons, estem llogant una habitació. Una novetat seria que ara hi ha una americanització de l’economia, ja que moltes d’aquestes plataformes beuen dels valors d’aquesta cultura.
I quin seria l’altre moviment, segons Polanyi?
Aquest fenomen també té una banda positiva. Els individus, a nivell cognitiu, psicològic i biològic, som socials i cooperatius. Per tant, des d’aquest punt de vista, els valors del capitalisme, que ho mercantilitzen tot, tenen uns límits. L’optimista Polanyi afirma que tot esforç de mercantilització genera també un contrafort de gent que vol tenir estabilitat i previsió vital, cosa que la microsegmentació de tasques a la qual ens condueix la mercantilització no garanteix. És a dir, davant de la mercantilització es creen moviments de resistència. Moviments que avui ja trobem a nivell polític, econòmic, etc. Projectes allunyats de les multinacionals i que creen comunitat. Som Energia seria una mostra d’aquest model alternatiu.
Concreta que actualment cal parlar d’“economia col·laborativa”, entre cometes. Per què?
Curiosament, en els seus orígens, totes aquestes empreses, com Google o Airbnb, volien reduir la mercantilització i el consum. Per exemple, l’objectiu original de Airbnb era que una persona pogués compartir casa amb una altra quan els hotels d’una ciutat estiguessin plens. Però no podem oblidar que un dels motors econòmics del nostre sistema és la mercantilització. Per tant, qualsevol perspectiva de benefici demana una entrada de capital que empeny cap a la mercantilització.
Vol dir que avui això ja no és així?
No. Aquella idea inicial de compartir una habitació per un temps concret s’ha convertit en un habitatge sencer de lloguer per un temps il·limitat. A més, generalment, darrera del negoci ja no hi ha ciutadans sinó professionals del lloguer d’habitatges. D’aquesta manera és evident que ara s’estan mercantilitzant els valors originals de l’economia col·laborativa.
En queda alguna cosa de la idea original d’aquest concepte?
L’any 2015 molts autors de Ouishare França, la branca francesa de l’economia col·laborativa, ja donaven per acabat aquest sistema. Era un terrabastall de crítiques. Hi ha hagut una colonització del terme. Ara totes les empreses fan economia col·laborativa. Quan una empresa deixa de vendre suficients cotxes, passa a vendre serveis de mobilitat! Les empreses resisteixen: és evident que veuen venir els problemes i s’hi adapten.
Estem en un moment de canvi o els moviments de resistència són residuals?
Els canvis són profunds, fins i tot a nivell polític. Tots els moviments anomenats populistes, tan per la dreta com per l’esquerra, que en aquest moment tenen lloc a Europa i als Estats Units –i en aquest grup també hi incloc Donald Trump– són de resistència. Moviment de resistència contra situacions, que ens agradaran més o menys, però que són de desigualtat o de greuge. Avui hi ha moviments de resituació dins del món polític a Europa, a l’Estat espanyol, a Catalunya, a Barcelona, etc. En el nostre sistema hi ha periòdicament esgotaments de cicle i la idea de mercantilització, entesa com a promesa d’alliberament que vam viure a la dècada dels noranta, acaba ara. Per tant, si tenim en compte que ara hem arribat a un cert límit, em declaro optimista.
La crisi econòmica hauria accelerat aquest procés?
Depèn dels llocs. Als Estats Units la crisi econòmica va ser molt més forta, però també se’n van recuperar molt més ràpid. A l’Estat espanyol hem viscut un cas paradigmàtic. Aquí encara estem recuperant rendes, la disparitat entre salaris no deixa d’augmentar, etc. La manera més gràfica de veure aquesta resistència és en el canvi polític, també és on posem les expectatives de les coses que aquest sistema econòmic ens pot donar. Si continuem mercantilitzant l’habitatge – un dret suposadament garantit per la Constitució–, si mercantilitzem el turisme… Què passarà? La crisi evidencia molt més els límits d’un model econòmic al qual a hores d’ara no sabem posar-li fre. (…)
Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament a l’iQuiosc.cat.
