El silenci del temple de Wat Thamkrabok, situat als peus d’una muntanya rocosa als afores de la capital tailandesa, Bangkok, és interromput pel so de les arcades; sí, les nàusees que precedeixen els vòmits. Això passa quan un monjo budista omple diversos gots amb un líquid fosc i desagradable que després ofereix als visitants del temple.
No és cap poció màgica, sinó un líquid que provoca vòmits. Mentrestant, altres religiosos els donen ànims amb cops a l’esquena perquè segueixin bevent.
Aquest procés de depuració, encara que ens pot semblar una autèntica barbaritat, forma part del programa de desintoxicació que segueixen desenes de drogodependents a l’opi arribats del mateix país i de l’estranger, un sistema que va posar en marxa l’any 1959 Luang Poh Yaai.
Aquesta tailandesa era mestra de les herbes medicinals i alcohòlica. També va ser la primera en viure com un monjo budista en un país on les autoritats prohibeixen la vida espiritual a les dones. I, per això, va decidir fundar el seu propi monestir.
Una vida poc afortunada
Des de ben menuda, Poh Yaai deia que podria recordar les seves vides passades i comunicar-se amb els esperits. Malgrat la seva accentuada espiritualitat, es va casar i va tenir dos fills.
Però, uns anys més tard, el seu marit va abandonar-los i, condemnada a viure en la marginalitat i misèria d’un barri humil de Bangkok, va caure en l’addicció a l’alcohol.
Amb quaranta anys, va deixar de beure i va decidir fer-se budista. Es va rapar el cap i es va convertir en la primera monjo dona budista de Tailàndia. Finalment, l’any 1957, va impulsar el seu propi monestir per ajudar a través de les herbes medicinals a aquelles persones addictes a l’opi.
Una història encara molt desconeguda a Tailàndia i arreu, però no al monestir Wat Thamkrabok on la recorden a cada racó amb unes petites estàtues. Ella va morir el 1970, però molts continuen el seu llegat, que perdurarà en el temps.
