Crisi d’Europa, crisi de valors?

La història de la Unió Europa (UE) va començar oficialment l’1 de novembre del 1993. Aquest dia va entrar en vigor el Tractat de Maastricht, una aposta per la integració política i econòmica de bona part del continent. Però, segurament, cal anar molt més enrere, fins al 1946, quan el primer ministre britànic Winston Churchill ja parlava dels Estats Units d’Europa i s’intentaven recosir les ferides que havia creat la Segona Guerra Mundial, per entreveure els veritables valors que avui sostenen aquest projecte comunitari.

Des dels inicis, el projecte europeu ha estat associat a uns valors, dels quals les institucions comunitàries han fet bandera. L’article 2 del Tractat de la Unió Europa deixa clar que aquesta “es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories”.

No és la primera vegada al llarg dels vint anys d’història d’aquesta revista que abordem aquest tema. En aquesta ocasió, però, més enllà de la celebració del Dia d’Europa (9 de maig) i de les pròximes eleccions (9 de juny), hem cregut que, davant la diversitat de desafiaments als quals s’enfronta avui el continent (guerra a Ucraïna i crits al rearmament, augment de l’extrema dreta, crisi de l’estat del benestar, futura ampliació, acollida de nova població, etc.), era necessària una nova reflexió profunda i pausada. I, per aquest motiu, en aquest número hem demanat a destacats experts que ens parlin en clau de valors dels deu principals reptes que ha d’afrontar actualment la Unió Europea, des de la defensa dels seus valors fundacionals fins a la seva redefinició en el marc de la geopolítica global. Però, a més, hem conversat tranquil·lament amb pensadors i filòsofs de diferents països (França, Alemanya, Espanya, Turquia, Estats Units, Itàlia, etc.) per conèixer la seva opinió sobre la situació actual. Una mirada europea.

És evident que el continent viu moments complicats, potser un dels més difícils des de la seva fundació. La nova Europa ha de caminar cap al futur sense trair la vella Europa. Europa pot ser criticada per moltes coses. Però com comenta un dels entrevistats, només podem acusar d’hipòcrita i d’incomplir certs valors aquells que en tenen. I, els valors fundacionals de la UE, malgrat les dificultats que travessa en l’actualitat el projecte, són avui una base de referència positiva des de la qual continuar construint un món millor. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *