Segurament, quan pensem en cooperativisme, les primeres idees que se’ns passen pel cap són les seves diferències amb el món de les empreses capitalistes. De fet, el cooperativisme va néixer precisament com a alternativa al sistema econòmic predominant. I quan utilitzem la paraula “emprenedoria”, que tant escoltem últimament, segurament la darrera cosa que se’ns ocorre és vincular-la al model d’economia social i solidària.
De fet, durant aquests darrers anys de crisi econòmica els dos models econòmics han demostrat la seva vigència –el cooperativisme- i la seva capacitat d’innovar –el món de l’emprenedoria-. I, en realitat, totes dues fórmules han subratllat valors com la flexibilitat interna, la capacitat de reinventar-se o la participació dels treballadors/socis a l’hora de sortir-se’n com a iniciatives econòmiques.
A partir de les coincidències entre els dos models, s’obre la porta a interrogar-se sobre si en realitat les diferències entre una cooperativa i una ‘start up’ són tan acusades com la retòrica assegura. Tan diferent és una empresa de noves tecnologies on la propietat es fon entre els seus promotors i una cooperativa de serveis socials on els treballadors en són alhora els socis? Pot ser que aquestes noves formes de crear empreses, que poden semblar ancorades amb les arrels més profundes del liberalisme, no estiguin tan allunyades d’un model d’economia social i solidària com pensem?
Un dels que està d’acord que cal superar aquesta dicotomia és Aritz Cirbian, president del Consell Rector de la cooperativa COMPACTO. Ells, per exemple, tot i ser cooperativa, se senten emprenedors, concepte que normalment s’atribueix a les empreses convencionals. Cirbian recorda que els pilars bàsics de l’emprenedoria són, entre d’altres, la innovació, la dedicació, la implicació i la participació. “Aquests són, també, conceptes claus de l’Economia Social i Solidària, per la qual cosa, els vincles que existeixen entre aquests dos mons es fan evidents. És un error pensar que emprenedoria i empreses mercantils són sinònims”, afirma.
Del mateix parer és Sergi Frias, responsable de COBOI, laboratori cívic d’emprenedoria i economia social de Sant Boi, quan explica que el model d’emprenedor “està canviant” i que actualment no busca, necessàriament, únicament objectius empresarials, sinó que també té inquietuds socials i/o mediambientals.
Per la seva banda, Antònia González, cap del servei d’Emprenedoria del TecnoCampus de Mataró, opina que cada cop les formes de “gestió democràtica” són més comunes en les noves empreses vinculades a la tecnologies de la comunicació i que diverses empreses que es troben dins les incubadores opten per “formes d’organització empresarial horitzontal”. González s’atreveix a donar xifres i apunta que “potser al voltant d’un 75% de les empreses instal·lades actualment a la incubadora del Tecnocampus apliquen, sense saber-ho, principis del món cooperatiu”.
L’aplicació de formes de gestió empresarial democràtiques i horitzontals en empreses mercantils sembla, doncs, una realitat. Tot i així, Eloi Serrano, director de la Càtedra d’Economia Social i Solidària del Tecnocampus de Mataró, assenyala que aquesta implementació està imposada, sovint, per la societat. “La població cada cop està més sensibilitzada i, en termes generals, no està disposada a consumir productes fabricats de manera poc ètica”, afirma.
De totes maneres, Serrano reclama que, per tal d’evitar que aplicar formes de gestió democràtiques es converteixi únicament en una tècnica de màrqueting, “seria desitjable que les empreses clàssiques adoptessin com a propis valors com la gestió democràtica, horitzontal i participativa”. Així, segons Serrano, s’evitarien situacions com les “d’empreses pioneres i molt potents amb ambiciosos plans de Responsabilitat Social Corporativa que tenen externalitzada la producció a països en vies de desenvolupament on treballen persones en condicions infrahumanes”.
En el mateix sentit, l’acadèmic d’Economia Social i Solidària Jordi Garcia Jané assegura que les empreses punteres de noves tecnologies “acostumen a organitzar el treball d’una forma més participativa i donen més autonomia als treballadors”. Però adverteix que això no vol dir “que aquesta participació es traslladi als àmbits de compartir el poder en les decisions estratègiques ni tampoc la propietat i els beneficis”.
MÉS VALORS, MÉS PRODUCTIVITAT?
Els promotors de la simbiosi economia social/emprenedoria asseguren a més a més que l’adopció de certs valors de l’economia social no és únicament una qüestió ètica sinó que, en molts sentits, acaba sent més rendible per les empreses clàssiques. Així, Sergi Frias, de COBOI, opina que seria positiu per les pròpies empreses mercantils “aplicar alguns criteris com processos de decisió més democràtics i col·laboratius”.
En aquest mateix sentit, Aritz Cirbian, de COMPACTO, assegura que està demostrat que les formes de gestió que “promouen la participació igualitària i la gestió democràtica són molt més eficients i productives”. Per tant, adoptar-les és beneficiós per les pròpies empreses. “Com que els treballadors –exemplifica- senten propi el projecte, s’impliquen més i com que hi ha menys conflictivitat laboral, la productivitat augmenta. Aquestes formes de fer enforteixen els projectes i els fan menys volàtils”, argumenta.
Eloi Serrano, de la càtedra d’Economia Social i Solidària del Tecnocampus, fa seva la reflexió recordant que les empreses innovadores basen el seu creixement en el desenvolupament de valors com la creativitat, necessàriament vinculats a un tipus de treballadors que no siguin simples operaris. “La creativitat està molt lligada a la llibertat, en un sentit ampli del terme. Per això, estructures organitzatives rígides i poc permeables resulten incompatibles per aquestes empreses”, assegura.
Per Serrano, les iniciatives empresarials vinculades a la innovació saben que per fomentar la creativitat i la iniciativa necessiten “treballadors satisfets que puguin rendir al màxim per captar-ne tot el talent i la configuració d’equips autònoms, amb certa autogestió, espais diàfans i protocols per a la lliure circulació d’informació i sensibilitat per a la formació”.
En un altre sentit, Sergi Frias de COBOI, declara que el terme “social” encara està massa estigmatitzat. Existeixen moltes etiquetes preconcebudes, positives o negatives, confirma. “En el cas de l’emprenedoria ‘clàssica’ sovint es vincula allò social amb una feina altruista que no és rentable, i això –assegura- és fals”.
Així doncs, en tant que l’aplicació de certes formes de gestió pròpies de l’economia social -com podria ser la organització participativa o la conscienciació mediambiental- és beneficiós, no només pels treballadors, sinó també per la salut de les empreses i pel conjunt de la societat, seria desitjable, per part de tots plegats, superar certs murs ideològics.
Un repàs a la realitat actual de les empreses del món cooperatiu i les del món emprenedor demostren, per tant, que les fronteres entre els dos terrenys són cada vegada més fines, com a mínim. En tot cas, l’emprenedoria i les formes de gestió d’empresa social no semblen viure un període de confrontació; més aviat el contrari, es complementen. També queda demostrat, però, que cal procurar que adoptar característiques socialment i mediambientalment més responsables no sigui una qüestió merament estètica, sinó que es vegi reflectit de forma pràctica en la gestió, l’organització i el model d’empesa. – MARINA LLIBRE.
