Sota la tesis que “ni tota la nova política és bona, ni tota la vella ha estat dolenta”, el professor de Ciència Política i director de la Fundació Catdem, Joaquim Colominas, acaba de publicar el llibre “Per la bona política. Propostes per a la regeneració democràtica” (Angle Editorial), en qual agrupa aportacions de diversos experts sobre la matèria, com Jaume López, Albert Serra, Francesc Torralba i Àngel Castiñeira, entre altres.
Segons Colominas, en un moment que està de baixa la confiança vers els polítics, cal recordar que “la bona política se sustenta en les institucions i en les bones pràctiques dels governants i dels ciutadans”. Dit d’una altra manera, per a poder assolir una bona política també és completament necessari assolir una ciutadania axiològicament responsable i compromesa amb els valors democràtics. Gaudir d’una qualitativa cultura cívica.
I en aquesta línia, el professor aclareix que certament vivim una clara crisi de representació política, de distanciament entre els ciutadans i els representants, però en cap cas de la política, en general. “No hi ha crisi de la política ni despolitització, sinó una manca de confiança de la ciutadana vers les institucions; la crisi política és institucional i dels partits”. Un fenomen que Colominas bateja como a “aluminosi institucional”. I, posa els catalans com a exemple, que, segons ell, en aquest moment “som els reis de la participació política”.
I per a millorar aquesta situació, general a totes les democràcies occidentals, la recepta del professor en Ciència Política és: més representació política, més participació i més eficàcia. Concretament, per exemple, recomana una modernització de les institucions que “encara responen a una situació dels anys 70”, aprovar una llei electoral catalana i renovar els mecanismes del Parlament i dels partits.
Evidentment els casos de corrupció que ens aquests moments surten a la llum no ajuden en aquesta tasca d’augment de la confiança vers a classe política, per això Colaminas “no aposta per aprovar més lleis anticorrupció, sinó atacar les causes de fons”. I, en aquesta línia, recorda que “els països que han invertit més en mestres, son els països que després han d’invertir menys en jutges i en policies”. Per tant, altre cop la clau és crear més consciència cívica i democràtica.
El llibre, en un moment de tal desprestigi, indirectament també es converteix en una defensa de la política. “No és pot viure sense política, és completament necessària per viure en comunitat i per posar ordre en el desordre, per defensar els valors bàsics i els interessos de la gent més feble i millorar les condicions de vida dels ciutadans”, afirma el director de la Catdem. – REDACCIÓ.
Escolta l’entrevista sencenra a:
