Uns pares es neguen a portar les seves filles a classe de natació perquè compartiran la piscina amb nens. El col·legi demana suport legal i la Cort d’Estrasburg decideix obligar els pares a acceptar les classes. Com pot afectar això a les nenes?
Presentem aquest mes un cas totalment real aparegut a la premsa nacional. D’inici ens ofereix un dilema al qual ja potser estem acostumats com és el relacionat amb els drets dels pares a escollir el tipus d’educació que reben els seus fills. També el respecte a les normes culturals d’un país d’acollida i l’acceptació de les especificitats de religió, o no, quan aquestes entren en conflicte amb els drets bàsics de dones o infants… Malgrat això, aquesta història ens obligarà a donar una volta més a aquests temes, per què? Serà ètica la decisió presa pel jutge d’obligar les nenes a anar a classe de natació?
Els pares de la Lily i la Ruth són suïssos i musulmans practicants pel que tenen clar que les seves filles han de respectar els preceptes de la seva religió. Un d’aquests implica que un cop arribada la pubertat les nenes no podran compartir espais ni activitats esportives amb nois. Encara que no han arribat a l’adolescència els pares han decidit que ja és hora que comencin a entendre quina haurà de ser la seva actitud en uns pocs anys pel que no les volen deixar anar als cursets de natació, obligatoris dintre de la línia curricular del seu col•legi. En un principi l’escola intenta un procés de mediació amb la família oferint-los l’ús del burkini (banyador que cobriria tot el cos) i utilitzar canviadors individuals fins l’arribada de l’adolescència, moment on el sistema escolar suís ja ofereix classes separades per sexe. Els pares no ho accepten i comença un camí legal que acaba amb una sentència on es deixa clara la decisió ferma de la Cort d’Estrasburg: les nenes han de fer els cursos. És ètic fer-ho? Com afectarà a les nenes i a la dinàmica de la família? Pot un jutge passar per sobre de la religió o han de prevaldre els drets de les menors?
Aclarim que la Cort d’Estrasburg és el Tribunal Europeu que vetlla pel compliment dels drets humans a 47 països d’Europa. Durant aquest procés va decidir que era important protegir la igualtat d’oportunitats de les nenes davant els altres companys. Els jutges entenien que el dret a rebre classes de natació implica una escolarització complerta perquè permet la integració social i això ha de prevaldre sobre qualsevol tipus de convicció religiosa. Encara que el sistema suís als adolescents si que els separa per sexe sense tenir en compte aquesta integració.
Quines opcions tenen els implicats en aquest cas?
D’inici, el jutge pot obligar les nenes a fer les classes privilegiant el dret a la inclusió i a tenir activitat física més enllà de les possibles conseqüències que aquest fet tingui dintre de la dinàmica familiar. També pot obligar-les però intentant que la família se senti còmode amb la decisió, buscant un espai de trobada entre les parts. Podria també no obligar les nenes entenent que la família té dret a decidir per elles, tal com es fa amb altres tants aspectes de la vida dels menors.
Què en penseu? Creieu que s’ha intentat tot per part de l’escola per aconseguir un “tu guanyes, jo guanyo”? Us sembla que la decisió del jutge podria afectar social i emocionalment les nenes? Té sentit aquesta sentència quan el col·legi ja separa per sexes sense tenir en compte els criteris d’inclusió i igualtat? Ara, és el vostre torn.
Hola bon dia, tinc curiositat per saber com es va solucionar aquest dilema. On el puc trobar?
Hola ferran,
Doncs són dilemes dels quals nosaltres no tenim la solució. Ho plantejarem a la Soraya Hernández, l’artífex de la secció.
Gràcies!
Joan
Bon dia Ferran,
La notícia data de 2017
https://elpais.com/internacional/2017/01/10/actualidad/1484050734_880287.html
El dilema ja es plantejava a la mateixa notícia: "pot un jutge decidir en lloc dels pares?"
I s’explicava la resolució, a favor de les nenes.
En relació a què va passar després, no ho sabem. No sabem si els pares, malgrat la sentència, es van negar a portar-les i va caldre algun tipus d’intervenció legal…
Si t’interessa, potser pots contactar amb la periodista per si ha fet algun tipus de seguiment posterior…
🙂